Rábita Califal

La Ràbita Califal, un monestir islàmic fortificat alçat a les dunes de Guardamar al llarg del segle X, va ser el primer ribat excavat arqueològicament a Espanya, en unes excavacions iniciades el desembre de 1984. Una inscripció trobada en 1897 en situa la conclusió en l'any 944, sota el califat d'Abd-al-Rahman III, dins de l'estratègia omeia per a controlar i defensar la costa mediterrània.

Història

Abans de convertir-se en ràbita califal, el lloc va acollir un xicotet oratori de finals del segle IX, encara d'època emiral. Amb Abd-al-Rahman III, el recinte es va transformar en un ribat pròpiament dit: una comunitat que combinava retir espiritual i funció defensiva davant la costa, en un moment de tensió amb el califat fatimita d'Egipte. El conjunt va estar en ús fins als primers anys del segle XI, quan va ser abandonat, i és, junt amb el ribat de Susa, a Tunísia, un dels més antics conservats de tot l'occident islàmic.

Què veure

La ràbita s'organitza en cel·les individuals amb el seu propi oratori —separades per carrers i espais oberts— i un espai d'oració principal amb mihrab, on s'han trobat objectes domèstics (llànties d'oli, olles, gerres) que documenten la vida quotidiana de la comunitat. El jaciment es visita junt amb el castell i La Fonteta dins de la mateixa ruta pel parc de les dunes, i els materials i plafons epigràfics es completen al museu arqueològic del poble.

Com que forma part del sistema dunar, la visita es fa sobre terreny arenós i quasi sense ombra. Les primeres hores del matí, entre primavera i tardor, són l'opció més còmoda. Declarada Bé d'Interés Cultural en 1990, és la peça menys coneguda de les tres del parc arqueològic de Guardamar, però també la més singular per la seua raresa dins del patrimoni andalusí conservat a la península.