Què veure a Guardamar del Segura

Guardamar del Segura ocupa la desembocadura del riu Segura, en l'extrem sud de la província d'Alacant —el municipi de parla valenciana més meridional de tota la Comunitat Valenciana—, amb una història com a enclavament costaner que es remunta molt arrere: a La Fonteta, vora la llera del riu, s'exploren des de 1996 les restes d'un assentament fenici dels segles VIII a VI abans de Crist, un dels més ben conservats de tot el Mediterrani occidental.

Història

En època islàmica, l'enclavament va acollir una ràbita —un retir religiós fortificat— fundada l'any 944 i considerada una de les construccions d'este tipus més antigues conservades a Espanya; les seues restes, la Ràbita Califal, es poden visitar hui, mentre que el castell que Guardamar va alçar al voltant, ja després de la conquesta cristiana cap a 1244 i de la fundació formal de la vila cap a 1277, va perdre la seua part superior d'origen àrab amb el terratrèmol de 1829, un dels més violents de la història de la regió. El sisme va arrasar bona part del nucli medieval i va obligar a reconstruir el poble amb un traçat neoclàssic de carrers rectes que encara hui defineix el centre urbà.

Què veure

L'altre gran tret de Guardamar és La Pinada, un bosc de pi que supera les 800 hectàrees, plantat entre 1897 i 1929 per a frenar l'avanç de les dunes sobre el poble i els camps de cultiu. Hui separa el nucli urbà d'onze quilòmetres de platges d'arena fina que recorren quasi tot el litoral del municipi. Ja en la desembocadura del Segura, la vegetació de marjal atrau agrons, ànecs i altres aus aquàtiques, i uns senders senyalitzats permeten recórrer a peu o en bicicleta este conjunt de dunes, pinar i aiguamoll sense eixir del terme municipal.

Guardamar va ser reconeguda Capital Cultural de la Comunitat Valenciana en 2023, un reflex del pes que l'administració local ha donat a la conservació del seu patrimoni arqueològic i històric, i la combinació de jaciments de diferents èpoques, platges extenses i un entorn natural protegit el convertix en una destinació que combina història i costa en un espai relativament xicotet, a poca distància de Santa Pola. El municipi —que va adoptar oficialment el nom de «Guardamar del Segura» en 1916— ronda hui els 18.500 habitants, prop d'un terç d'origen estranger. El Molí de Sant Antoni, de principis del segle XX i decoració neomudèjar, i la tradicional Festa de l'Arbre, celebrada sense interrupció des de 1902, completen un patrimoni que combina natura, història i una relació poc habitual amb la repoblació forestal.