Què veure a Alacant: llocs que visitar

Barri fundat en el segle XIII sobre les ruïnes d'una mesquita, amb cases encalades i maceters de flors en carrers empinats.

Església més antiga en funcionament d'Alacant, construïda en gòtic valenciàn entre els segles XIV i XVI sobre restes d'una mesquita.

Cala d'uns 100 metres al peu dels acantilats del Cap de l'Horta, dins de l'espai natural protegit.

Mansió residencial construïda entre 1922 i 1925 en l'Esplanada d'Espanya, encarregada pel industrial tèxtil Enrique Carbonell.

Fortalesa construïda entre 1808 i 1812 pel enginyer Pablo Ordovas durant la Guerra d'Independència, mai va veure combats.

Fortalesa del segle IX amb tres seccions que narren la història des del període musulmà fins al Renaixement.

Poblet de menys de 200 habitants, pertanyent al segle XI aunque fundat durant l'ocupació àrab.

Passeig de gairebé 600 metres amb sòl de 6,6 milions de rajoles de marbre formant un mosaic ondulatòri en tres colors: roig d'Alacant,…

Ciutat romana en colina de 38 metres amb arrels que daten del segle V-IV a.C., va assolir l'apogeu baix Augusto quan va obtindre estatus de…

Museu creat el 1976 i reobert el 2011 després de renovació. L'estructura històrica Casa de l'Assegurada, construïda el 1685, integra…

Museu arqueològic fundat el 1932 amb exhibicions que abasten de la Prehistòria fins a l'era moderna.

Mercat modernista de 11.000 m² dissenyat el 1915 i completat el 1921 amb façana de maó vist.

Museu de pintura i escultura allotjat en el Palau del Comte de Lumiares, un edifici barroc construït entre 1748 i 1808.

Parc de 11 hectàrees obert el 1997 amb més de 2.000 palmeres de diverses espècies.

Parc en terrasses dissenyat per Jean Nouvel i Carme Fiol a finals dels anys 90, connecta el barri antic amb el Castell de Santa Bàrbara.

Albaques medievals de 800.000 litres de capacitat que recollien aigua de pluja de Benacantil fins a 1898.

Teatre neoclàssic inaugurat el 1847 amb capacitat de 1.072 espectadors.

Estructura de 70 metres construïda en 1490 per a gestionar l'aigua de regadiu i previndre inundacions.

Aqua Natura és un parc aquàtic de 40.000 metres quadrats amb espectacles de lleones marins inclosos.

Aqualandia va obrir el 1985 com el primer parc aquàtic d'Espanya.

Parc aquàtic de 90.000 metres quadrats amb 15 atraccions, des de tobogans d'alta velocitat fins a llacuna d'ona.

El Balcó de la Mediterrània és un mirador amb forma pentagonal construït en un penya-segat rocòs.

Banys de la Reina no eren banys de la reialesa, sinó factoria romana del segle I que produïa gàrum.

Complex de piscines i canals d'època romana junt al litoral. Vestigis arqueològics d'ocupació romana on els visitants poden banyar-se entre…

Barri històric junt al port conegut com a Baix la Mar, entre el castell i l'aigua.

Temple del segle XVII que combina elements barrocs i neoclàssics, construït sobre una antiga mesquita.

Promontori rocós coronat per un far històric situat a 163 metres d'alçada.

Cala Blanca pren el seu nom de les roques pàl·lides que caracteritzen els 80 metres d'aquesta cala verge.

Platja d'arena fina de 270 metres amb aigües cristal·lines i Bandera Blava.

Cala de 100 metres de llarg al nord de Benidorm, en entorn salvatge al peu de Serra Gelada.

Bandera Blava des de 1989, la Cala de la Granadella va ser triada millor platja d'Espanya dos anys consecutius.

Amb 900 metres de grava entre els acantilats de Cap Negre i Cap Prim, la Cala Barraca oferix vistes del Portitxol.

Cala verge d'apenes 60 metres de llarg i 6 d'ample, entre acantilats de Serra Helada.

Cala d'uns 200 metres entre dunes i vegetació baixa, amb sorra daurada i trams de roca. No té serveis.

Cala Sardinera, de 200 metres de grava, pren el seu nom de les sardineres que submergien els pescadors a l'alba i al vespre.

4 quilòmetres de costa combinant platges arenoses i cales rocoses d'aigües cristal·lines.

Capella barroca del segle XVIII amb planta octogonal rematada en cúpula de teules vidriades.

Centre cultural en edifici de l'antic Banc d'Espanya de 1927, estructura neoclàssica.

Casa senyorial del segle XVII, construïda després del terratrèmol de 1644 per la família Orduña d'origen basc, governadors del castell.

Llar natal i infància del poeta del segle XX, preservada com a casa-museu des de 1914 a 1934.

Habitacions excavades en la muralla del castell medieval a finals del XIX, amb temperatura constant de 20°C durant tot l'any.

Centre medieval millor conservat d'Alacant amb carrers de pedra empedrada i arquitectura de façanes de canteria.

Barri històric emmurallat adjacent al riu Amadorio, amb cases de colors dissenyades perquè els mariners les divisaren des del mar.

El casc antic de Xàbia conserva l'arquitectura gòtica de set segles.

Ruïnes de castell medieval a 600 metres d'altitud en muntanyes pròximes; reté torre quadrada i circular.

Castell medieval d'origen islàmic en cúspide de collada abrupta (Penya del Castellet).

Fortalesa islàmica del segle XIII en collada a 264 metres d'altitud.

Bateria costanera del XVIII declarada Bé d'Interés Cultural el 1996, el Castell de la Granadella defensava Xàbia amb una guarnició de tres…

Castell medieval declarat bé d'interès cultural. Ubicat en emplaçament estratègic amb ermita dedicada a Santa Bàrbara al seu interior.

Fortalesa medieval d'origen musulmà ubicada a 750 metres d'altura.

Fortalesa dels segles XI-XII construïda durant l'ocupació musulmana.

Fortalesa del segle XIV d'origen islàmic en collada rocosa junt al poble.

Fortalesa del segle XI que reforçava la defensa junt al castell de San José, parcialment oculta en la cima d'acantilats perillosos.

Fortalesa del segle XII construïda pels almohades com a refugi per a la població musulmana.

Fortalesa d'origen islàmic del segle XII ubicada junt al santuari, a tres quilòmetres del casc urbà.

Fortalesa del segle XII d'origen almohade ubicada a 570 metres d'altura.

Fortalesa costera de 1742 construïda sota Filip V amb forma de casc de bou i façana semicircular cap al mar.

Fortalesa islàmica dels segles XII-XIII amb estructura excepcional: torre del homenatge monumental, muralles defensives i torres circulars.

Fortalesa d'origen musulmà del segle XII construïda sobre un promontori rocós a 239 metres d'altura.

Fortalesa del segle XI edificada durant l'ocupació musulmana en el punt més alt del penya-segat.

Fortalesa medieval en la muntanya de Sant Miquel, datada abans del Califat i modificada durant segles fins a la seua destrucció en 1709.

Fortalesa renaixentista del segle XVI construïda per a defensar contra atacs pirates.

Seu de la diòcesi d'Oriola-Alacant, iniciada en el segle XIII sobre restes d'una mesquita islàmica.

Xicotet cementeri instal·lat gairebé a 600 metres d'altura, en la terrassa superior del castell de San José, junt als seus murs.

Edifici de 1616 que combina Renaixement tardà amb Barroc primerenc, amb cúpula de 45 metres d'altura.

Monestir dominic i universitat construïts des de 1553, apodat «L'Escorial de Llevant».

Cova marina en Cap d'Or amb jaciment arqueològic de l'Edat de Bronze i ibèric.

Passeig de fusta i metall de 1.600 metres sobre l'aigua inaugurat el 2000.

Bosc de dunes fixes de 800 hectàrees plantat a inicis del segle XX amb pins per a aturar l'avanç de sorra costera mòbil.

Torre de campanes cilíndrica i independent que es levanta sola sobre un penya-segat rocòs, apareixent com la proa d'una nau suspesa en el…

Torre cilíndrica de vigilància del segle XI erigida sobre una agulla rocosa, l'accés de la qual és extremadament difícil.

Onze molins de pedra cilíndrica s'alcen en les Planes, construïts entre els segles XIV i XVIII.

Presa creada el 1969 per a reg, amb aigües turqueses enrodetat d'acantilats.

Embassament ubicat a cinc quilòmetres de la costa, sent el més pròxim al Mediterrani a Espanya.

Complex de càrrega de sal construït el 1777 amb eres, molls i embarcadors per a transportar sal produïda en les salines.

Ermita menuda i senzilla situada a 100 metres sobre el nivell del mar en el penya-segat de Ponent.

Ermita construïda en 1821 dedicada a santes patrones dels alfarers.

Ermita construïda el 1740 per Tomás Sanç en la partida de Sanz, a 5 quilòmetres del centre.

A 163 metres d'altura, l'ermita de Santa Llúcia corona el punt més elevat de Xàbia.

Erigida el 1770 i reformada entre 1849-1857, l'Ermita del Calvari alça una cúpula sobre base grega revestida de rajoles blaus vidriats.

Ermita de la Conquesta del segle XIV, el Pópul guarda un interior d'arc ogival que evoca la Reconquista.

Ermita ubicada en el Castell de Finestrat al punt més alt del municipi amb vistes panoràmiques.

Font natural accessible en vehicle per carretera estreta de muntanya des de Confrides.

Reserva protegida de 2.298 hectàrees amb bosc mediterrani de roures, pins i espècies rares prop d'Alcoi i Ibi.

Túnel de pedra calcària natural que travessa la Serra de Bernia, usat per pastors durant segles.

Horno tradicional de llenya amb arrels morisques documentat des del segle XVI, posiblement originari del XV.

Escultura de granit dedicada a la tradició artesanal de fabricació de gelat que marca la identitat d'Ibi com a Bressol del Gelat.

Conjunt de cascades, tolls i manantials en el riu Algar que recorre 1,5 quilòmetres a través de formacions kàrstiques de pedra calcària.

Jardí històric amb exemplars de palmeres de tot el món. Destaca la Palmera Imperial, amb 150 anys d'antiguitat, del qual tronc broten vuit…

Església renaixentista del segle XVI construïda 1599-1614 sobre ruïnes de mesquita.

Església arciprestal del casc antic amb valuós òrgan barroco de 1754.

Temple del segle XVIII que exhibix retaule renaixentista i barroc de gran valor artístic.

Catedral neogòtica de la Marina Alta iniciada en 1902 i completada en 1929 amb 35 metres d'altura.

Monument més antic d'Ibi del segle XII amb construccions i reconstruccions successives.

Temple renaixentista de finals del segle XVI amb campanari de pedra rematat per teulada de rajoles blanques i verdes.

Temple renaixentista construït entre els segles XV i XVI amb ampliacions barroques del XVII.

Temple barroc reconstruït el 1962 tras les destruccions de la Guerra de Successió.

Inaugurada el 1967 en el barri mariner de Duanes de la Mar, aquesta església d'avantguarda té una coberta que simula el casc invertit d'una…

Templo d'arquitectura brutalista alçat en la zona turística de Llevant.

Església del segle XVIII coronada per la seua icònica cúpula de rajoles blaves i blanques, dominant el Casc Antic històric d'Altea.

Església de 1772 ubicada en la Plaça Donya Encarnació Puchol en La Mata, cinc quilòmetres al nord del centre.

Temple barroco construït en 1777 amb façana ornamental característica.

L'església de Sant Jaume i Santa Anna es va construir entre 1740 i 1780 en estil neoclàssic.

Església del segle XVIII al casc històric de Finestrat enclavada en carrers medievals sinuosos.

Església parroquial tradicional en ladera de la Serra d'Aitana. Exemple d'arquitectura religiosa en petit municipi rural de muntanya.

Església-fortalesa del segle XVI construïda com a refugi defensiu contra atacs pirates barbarescs.

Parròquia dedicada a la comunitat de Sant Joan d'Alacant, amb un llegat de tradicions religioses i un compromís amb l'accessibilitat i…

Temple gòtic-mudèjar del segle XV, únic d'aquest estil arquitectònic en la regió valenciana.

Església-fortalesa del segle XVI construïda durant el regnat de Felipe II.

Temple fundat en 1528 sobre restes d'una mesquita. Interior alberga museu amb peces religioses, pintures i ornaments.

Temple gòtic del segle XIV renovell en períodes renaixentistes i barrocos.

Fortalesa de Sant Bartomeu (1513) combina la funció defensiva de la Reconquesta amb l'arquitectura gòtica.

Illa menuda a 3,5 quilòmetres de la costa, de 350 metres de llarg per 260 d'ample. Alcança 73 metres d'altura màxima.

Única illa habitada de la Comunitat Valenciana, a unes onze milles nàutiques d'Alacant.

Jardí botànic de 53 hectàrees en el Parc Natural de Font Roja amb col·leccions de plantes medicinals, aromàtiques i raresa endèmiques.

La Creu de Benidorm va ser erigida el 1961 en la cima de Serra Gelada, a gairebé 400 metres sobre el nivell del mar.

Assentament portuari fenici del segle VIII-VI a.C., entre els més grans i millor conservats del Mediterrani occidental.

Jaciment arqueològic ubicat en una xica península rocosa, un dels més importants del Mediterrani.

Parc natural de 1.255 hectàrees establert 1994. Antiga albufera amb cultiu tradicional d'arròs; refugi del Samaruc, espècie de peix quasi…

Reserva de fauna humida declarada en 2004 amb llacunes costers davant de la platja L'Ampolla.

Cala de grava dins del Parc Natural Serra Gelada, de 280 metres de llarg amb aigües cristal·lines ideals per a busseig amb esnòrquel i…

Calabó abovedat del segle XII ubicat en la cripta de l'ajuntament.

Construït l'any 1946 sobre les ruïnes del convent de Agustines Descalces (destruït en la Guerra Civil), el Mercat Municipal desplegà 800…

Balcó que s'obri sobre l'abisme des del cor de la ciutadella medieval.

Emplaçat a més de 100 metres sobre l'acantilat, el Mirador del Cap de la Nau alberga un far junt a vistes de la Mediterrànea.

Reserva natural des de 1993, el Cap de Sant Antoni proteig un far en ús des de 1855.

Monestir barroc completat entre 1766 i 1785, amb església coronada de tres pinacles.

Pic de 1.337 metres amb diverses rutes de senderisme entre pinars i carrascas.

Parc d'animals marins i exòtics amb més de 80 espècies. Germà jumell d'Aqualandia, comparten aparcament.

Fortificacions del segle XV erigides per a defensa contra atacs pirates de la Mediterrània.

Ubicat en un edifici renaixentista del segle XVI, alberga col·leccions des de ceràmica neolítica fins a inscripcions àrabs en plom i…

Col·lecció d'artefactes que abarca des de l'època neolítica fins a la romana.

Alberga objecbes ibèrics i romans, amb èmfasi en el Tresor de Villena: peços d'or, plata, ferro i ambre de valor incalculable.

Museu literari dedicat a l'escriptor Gabriel Miró allotjat en una vila arquitectònicament destacada.

Col·lecció arqueològica i etnològica que abasten des de la prehistòria al periode medieval.

Museu de terrisseria fundat 1981 en complex de fàbrica ceràmica de inicis de segle XX.

Galeria que reunix obres d'artistes catalans i valencians des de 1939 fins a l'actualitat.

Museu de casetes de nines escala 70 cm, construïdes amb pedra, rajola i teules de barro.

Col·lecció de microsculptures de Manuel Ussà realitzades sense respirar, entre palpitacions cardíaques.

Col·lecció de més de 20.000 salerons i pimenters del món, ordenats per material o tema.

Exhibició de 2.000 metres quadrats amb una de les millors col·leccions de calçat mundial.

Museu ubicat en la fàbrica de xocolates Valor, funcionant des de 1998.

Museu ubicat en la Fortalesa renaixentista dedicat a la història marítima de la regió.

Museu etnològic obert el 1995 i dedicat al patrimoni marítim i saler de Torrevella.

Institució dedicada al patrimoni tecnològic de la producció de turrón.

Casa típica del segle XVIII excavada dins de la roca, en la ciutadella d'origen àrab, accessible per túnel.

Primer museu d'etnologia i arqueologia de la Marina Baixa que exhibix objecbes de la vida tradicional des de principis del segle XX.

Mostra peces relacionades amb la Festa de Moros i Cristians de Villena, una de les festivitats més importants de la regió.

Museu fundat en 1980 ubicat en la Casa de Cultura. Col·leccions abasten des del Paleolític mig fins a periodes moderns, incloent materials…

Museu dedicat a la historia del joguet des de 1903, albergat en l'antiga fàbrica Payá.

Submarí S-61 Delfín de 58 metres va operar 30 anys en l'Armada Espanyola amb 2.500 submersións completades.

Alojat en la casa-palau d'Antoni Banyuls, el Museu Soler Blasco desplegà 13 sales de col·leccions des del Neolític.

Museu municipal de Benidorm obert el 2015, en un edifici acristalat de planta baixa que ocupa el solar del primer ajuntament, de 1916.

Museu etnològic inaugurat 2003 en edifici de matadero antic. Col·leccions de vida rural, agricultura local, oficis tradicionals i patrimoni…

Sistema de 200.000 palmeres datileres plantades des de l'època romana.

Àrea natural protegida amb ponds d'aigua salada sulfúrea, boscos de pinars, i cantereres histórics.

Àrea protegida de 17 hectàrees davant de la platja de La Mata, declarada el 2006. Sistema de dunes embrionàries, mòbils, fòssils i fixes.

Parc urbà de 5,7 hectàrees dissenyat per Ricardo Bofill el 2004. Separa el casc antic del nou Benidorm amb amples passeigs, jardins…

Parc natural declarat el 2005 amb acantilats de més de 300 metres sobre el mar.

Parc urbà de 38.000 metres quadrats obert el 2004, amb un llac central el contorn del qual reproduïx el mapa d'Europa.

Humetal protegit de 3.700 hectàrees repartit entre quatre municipis.

Reserva natural amb senders de senderisme que oferixen vistes de la Mediterrània.

Església neoclàssica més antiga de Torrevella, completada el 1880.

Parròquia del barri de Sant Roc, junt al port de Torrevella. És el templo de referència d'un barri mariner alçat al voltant de l'activitat…

Església moderna d'una sola nau ubicada en la Plaça d'Orient, reconstruïda després de 2007.

Passeig marítim de quasi dos quilòmetres que bordeja la costa de El Campello.

Massís calcari de 332 metres que emergix de la Mediterrània, vinculat a terra per un istme rocós.

Platja menuda de 120 metres entre les platges principals, junt al port i castell antic.

Platja de grava amb naps de sorra en el centre d'Altea, protegida per trencaons que creen aigües tranquiles.

Platja d'arena fina amb més de tres quilòmetres d'extensió i vuitanta metres d'ample.

Font única a Espanya amb 221 canons d'aigua potable d'extraordinària qualitat procedent dels manantials Terrer i Garrofer.

Túnel tallat en la roca viva amb arc de mig punt, única entrada peatonal a la ciutadella medieval.

Pont art déco completat en 1931, amb 245 metres de llarg i 45 metres d'alçada, construït en formigó armat innovador.

Segon pic més alt d'Alacant amb 1.406 metres i forma cònica característica amb esquerda notable a la cúpula coneguda com a Tall de Roldà.

Monestir islàmic del segle X fundat en 944, primer ribat descobert a Espanya.

El gratacel InTempo mesura 202,5 metres d'altura i té 47 plantes.

Humedal de 2.500 hectàrees reconegut com a zona Ramsar i important lloc per a aus.

Riu d'aigües cristal·lines que travessa Callosa i alimenta les Fonts de l'Algar.

Edifici del segle XVI tardà que allotjava les sessions del consell municipal i arxiu local.

Església parroquial barroca amb campanar de 36 metres. Nau inicial construïda 1610-1649, ampliada en segles XVII-XVIII amb capelles…

Santuari barroco del segle XVIII ubicat en la Serra Fontanella. Edifici de tres naus amb façana rococó i elements ornamentals, residència…

Temple modernista amb planta en forma de gerra, dissenyat pel ingenier José Sala Sala.

Parc natural de 5.000 hectàrees entre Altea i Benidorm amb penya-segats de 300 metres, reserves de flora rara i senders cap a miradors.

Masís montanyós amb pic més alt de la provincia (1.558 metres). Terreny calcari amb garjoles profundes, formacions càrstiques i vistes al…

Reserva de 17.000 hectàrees declarada en 2002, que abarca huit municipis incluït Alcoi.

Onze terrisseries actives en el poble, sis produeixen ceràmica tradicional.

Parc temàtic obert el 2000 amb 33 atraccions en 5 zones de civilitzacions mediterrànies: Egipte, Grècia, Roma, Iberia i Illes.

Torre defensiva del segle XVI amb far integrat, part del sistema de vigilància costera històric.

Torre de vigilància costanera de 5,5 metres reconstruïda en el segle XVI per l'enginyer Juan Bautista Antonelli.

Torre defensiva ubicada en el barri mudèjar de El Arrabal, part del sistema de fortificacions medievals.

Torre de defensa del segle XVI en Punta del Cavall, construïda per orde del rei Felipe II.

Monument funerari romà construït entre els anys 150 i 170 d.C. per a honrar a Luci Terenci Marcí.

Torre de vigilància costanera de deu metres d'altura construïda en el segle XVI sobre la collada del Cap Cervera.

Torre defensiva del segle XVI construïda entre 1554 i 1557 per a protegir contra atacs pirates barberiscs.

Jaciment romà en un tossal de 100 metres situat en Serra Gelada. Va ser una fortalesa militar del segle I a.C., ocupada per tropes de Quint…

Vall rural per on discorre el riu Gorgos de 53 quilòmetres; clima mediterrani suau amb cultius tradicionals.

Lloc d'interés cultural en les estribacions de la serra de la Torreta.

Assentament de l'Edat de Bronze (1500-1100 a.C.) amb evidència d'urbanisme preconcebut en la Península Ibèrica.

Sella és un dels destins d'escalada esportiva més coneguts del sudeste peninsular.