Dunas de Guardamar

Les Dunes de Guardamar formen un bosc de quasi 800 hectàrees creat a començaments del segle XX per a aturar l'avanç de la sorra cap a l'interior de Guardamar del Segura. Als segles XVIII i XIX, la tala dels boscos que envoltaven la població —per a la construcció naval i per a guanyar terra de cultiu— va deixar la costa sense protecció natural. Les dunes van començar aleshores a avançar cap al poble a un ritme d'entre 2 i 8 metres a l'any, sepultant vinyes i horts al seu pas.

Un bosc construït per a frenar la sorra

El 1897 es va aprovar per reial ordre el projecte de defensa i repoblament de les dunes, dirigit per l'enginyer de monts Francisco Mira i Botella, que es va començar a executar en els primers anys del segle XX, amb un pla que va combinar una palissada d'estaques vora el mar, una segona línia de gramínies, piteres i palmeres, i un repoblament final amb prop de 600.000 pins —pi pinyoner, pi marítim i pi blanc— a més de palmeres i eucaliptus. A mitjan segle XX el bosc ja havia aturat completament l'avanç dunar, i hui està declarat Lloc d'Importància Comunitària.

El resultat és un passeig entre pins que arriba fins a la mateixa platja, amb sendes senyalitzades aptes per a caminar o anar en bicicleta i un ecosistema dunar ben conservat en primera línia de mar. Dins del mateix espai protegit hi ha dos jaciments arqueològics de la ciutat andalusina que va ocupar la zona: la Ràbita Califal i La Fonteta. Completa el conjunt el Castell de Guardamar, ja dins del casc urbà.