Iglesia de Nuestra Señora del Carmen

L'Església de la Mare de Déu del Carme s'alça a la zona de Llevant de Benidorm, darrere de la platja que en porta el nom, i encarna la cara més contemporània de l'arquitectura religiosa de la ciutat: es va construir per donar servei a la població creixent del barri i a la devoció marinera de moltes famílies, ja que el Carme és l'advocació patrona dels navegants. El seu emplaçament, envoltat d'hotels i blocs d'apartaments, resumeix bé el contrast entre el Benidorm turístic dels gratacels i la vida de barri que continua organitzant-se al voltant de la parròquia.

Arquitectura brutalista

A diferència de les esglésies històriques del Casc Antic, este temple és d'estil brutalista, amb el formigó vist com a element tant estructural com ornamental —especialment marcat en una de les façanes laterals i a l'interior—, i no té campanar independent com la majoria d'esglésies de la zona: l'espadanya queda integrada en un bloc de vivendes propietat de la mateixa parròquia. El resultat és un edifici senzill, funcional i molt lluminós gràcies als grans plafons de finestra que recorren els seus murs.

Vida parroquial

L'interior, sobri i amb prou faenes ornamentació, manté una coherència total amb l'exterior. Més enllà del culte diari, la parròquia complix també una funció social i comunitària, amb processons populars, catequesi i trobades veïnals que mantenen certa vida de barri en una zona dominada pel turisme. Per a qui vulga comparar este edifici amb l'arquitectura religiosa tradicional de la ciutat, l'Església de Sant Jaume i Santa Anna, del segle XVIII, és a poca distància, al Casc Antic —i per continuar amb l'arquitectura contemporània de Benidorm, el Gratacel InTempo també queda a prop, a la mateixa zona de Llevant, mentre que el Parc de l'Aigüera ofereix una zona d'ombra per al passeig després de la visita.