Illa de Benidorm

Una illa amb història pròpia

La Illa de Benidorm és un illot situat a uns 3,5 quilòmetres de la costa, de 350 metres de llarg per 260 d'ample i una alçària màxima de 73 metres, que els estudis geològics relacionen directament amb la Serra Gelada: en va formar part fins que el terreny que les unia va quedar submergit. En època romana, quan la navegació seguia la línia de costa, l'illa servia de punt de referència en la ruta comercial que unia Itàlia i les Balears amb la Bètica i el nord d'Àfrica.

Després de la conquesta cristiana del segle XIII, l'ocupació directa de l'illa es va acabar, sobretot per l'amenaça de la pirateria barbaresca durant la baixa edat mitjana i els segles XVI i XVII, encara que en 1834 hi van trobar refugi diverses famílies de Benidorm i la Vila Joiosa que fugien d'una epidèmia de còlera. Durant el franquisme se la va conéixer popularment com «l'illa dels periodistes», en homenatge al paper de la premsa en la promoció turística de la ciutat durant els anys seixanta.

Reserva natural i destinació de submarinisme

Inhabitable i sense cap tipus d'infraestructura, l'illa forma part del Parc Natural de la Serra Gelada des de 2005 pel seu elevat valor ecològic; hi nidifica una colònia de baldritges que només entren i ixen del niu de nit, per a evitar els depredadors. Les seues aigües, riques en vida marina, són un dels punts de submarinisme més coneguts de la costa de Benidorm, i s'hi arriba en vaixell des de la ciutat, amb eixides habituals prop de la Platja del Mal Pas i el port, en excursions que solen combinar la volta a l'illa amb parades per a banyar-se.