Iglesia de San Jaime y Santa Ana

L'Església de Sant Jaume i Santa Anna corona el Casc Antic de Benidorm, dalt del turó del Canfali, amb vistes al mar des de dues de les tres places a què dona façana; es va alçar entre 1740 i 1780, arran que aparegués surant en una barca, a la deriva, la xicoteta talla de la Mare de Déu del Sufragi, hui patrona de la ciutat.

Història

El campanar es va alçar una mica després, entre 1807 i 1812, i el conjunt es va reformar el 1912 i restaurar novament el 1990. La façana principal, d'estil neoclàssic, s'obri a la plaça de Sant Jaume, terra endins, mentre que les places del Castellet i de la Senyoria, a banda i banda, queden sobre el mar. Dins, la capella de la Mare de Déu del Sufragi conserva la talla trobada al mar —el símbol religiós amb què més s'identifiquen els benidormers—, i la mateixa advocació de Sant Jaume, patró de la ciutat, es remunta als primers temps del nucli pesquer que va precedir el Benidorm turístic, quan la parròquia era l'únic gran edifici de l'incipient casc urbà.

Què veure

La façana combina un frontó corbat damunt la porta, un ull de bou i un gran frontó triangular sostingut per pilastres corínties, tot coronat per una cúpula de rajoles blaves que és una de les imatges més reconeixibles del Casc Antic. Des de les places que l'envolten, sobretot el Balcó del Mediterrani, es domina tota la badia de Benidorm, i ben a prop, al mateix turó, hi ha també la Creu de Benidorm, un altre dels miradors del casc antic. Qui vulga comparar esta església del set-cents amb l'arquitectura religiosa més recent de la ciutat pot acostar-se a l'Església de la Mare de Déu del Carme, de línies ben diferents, a la zona de Llevant. Les tres places de l'entorn s'omplin de terrasses i ambient a les hores prèvies a la posta, quan la llum rasant incideix de ple sobre la cúpula blava.