Mirador del Cap de la Nau

El Mirador del Cap de la Nau s'assoma a més de 100 metres sobre el mar, en l'extrem d'un cap que marca el punt més oriental de la costa de la Comunitat Valenciana i el més pròxim a Eivissa, a uns 85 quilòmetres de distància; en dies clars, la silueta de l'illa es distingix en l'horitzó, junt amb el Penyal d'Ifac cap al nord.

Un far amb més d'un segle d'història

Junt al mirador principal s'alça el far del Cap de la Nau, una torre octogonal de 20 metres d'alçària situada a 122 metres sobre el nivell del mar, la llum del qual arriba a les 23 milles nàutiques: la seua construcció es va traure a subhasta l'1 de juliol de 1914 i va entrar en servici el 26 de maig de 1928, després de l'obertura d'una carretera d'accés en 1923. Abans que existira el far, el mateix cap ja havia sigut escenari d'una fita tecnològica: el 29 de desembre de 1902 s'hi van realitzar les primeres proves de telegrafia sense fils entre la península i Eivissa, amb un sistema dissenyat per l'enginyer valencià Julio Cervera.

Tres miradors, tres angles

El cap compta en realitat amb tres miradors distints repartits pel penya-segat, cosa que permet veure el litoral des d'angles diferents —cap a Moraira i el Penyal d'Ifac per un costat, cap a mar obert per l'altre—, i és un dels punts més alts de Xàbia, un bon lloc per a entendre d'una sola ullada la geografia de la Marina Alta.

L'accés és gratuït i la visita gira en bona part al voltant del far, amb una zona d'aparcament pròxima; convé combinar-la amb el Mirador del Cap de Sant Antoni, l'altre gran cap de Xàbia, o amb un bany a la Cala de la Granadella, a poca distància per carretera. El vent sol ser intens a la vora del penya-segat, així que cal tindre cura amb els xiquets menuts i amb objectes que puguen volar.