Casco Antiguo de Xàbia

El casc antic de Xàbia es va alçar a uns dos quilòmetres de la costa —un fet que explica bona part del seu traçat—, perquè durant l'edat mitjana l'amenaça constant dels atacs berberiscos va empènyer la població a viure terra endins i emmurallar-se, i va deixar el litoral quasi despoblat fins ben entrat el segle XX. El nucli va rebre el títol de vila en 1397 i des de llavors va créixer al voltant de l'Església-Fortalesa de Sant Bertomeu, bastida en gòtic isabelí a partir de 1513.

Carrers de pedra tosca

Les façanes blanques, les portes abovedades i les finestres d'arc apuntat tallades en pedra tosca —una roca calcària local, fàcil de treballar— donen al barri el seu caràcter propi, i moltes d'aquestes cases encara conserven elements gòtics i renaixentistes en portes i llindars, visibles fins i tot caminant sense guia per l'entramat de carrers per a vianants. En una de les places hi ha el Museu Arqueològic i Etnogràfic Soler Blasco, instal·lat en el palau del segle XVII que va pertànyer a Antoni Banyuls, majordom de Felip III i una de les figures més influents de la Xàbia del seu temps.

El casc es recorre bé a peu en poc de temps, i connecta directament amb el Mercat Municipal d'Abastos i amb les rutes cap al Cap de Sant Antoni; com que és un barri per a vianants, amb carrers estrets i de pendent suau, es gaudeix més caminant a poc a poc, sense pressa per arribar a cap punt concret, i evitant les hores de més calor a ple estiu, quan la pedra clara reflecteix molt de sol. Fora de temporada alta, els seus carrers queden quasi buits, cosa que afavoreix un passeig tranquil entre setmana.