Què veure a Polop

Polop s'alça sobre un turó de la Marina Baixa, a 262 metres d'altitud i uns 15 quilòmetres de la costa, amb el massís del Ponoig tancant l'horitzó cap a l'oest i el riu Guadalest marcant el límit amb la veïna Callosa d'en Sarrià, i els seus una mica menys de 6.000 habitants es reparteixen entre un casc antic compacte, construït en costera davall les restes d'un castell àrab, i l'eixample més recent als seus peus. És un poble d'interior on el patrimoni islàmic i cristià conviu amb una font que, per si sola, atrau bona part dels seus visitants.

Del castell andalusí al senyoriu cristià

El Castell de Polop es va construir a començaments del segle XII sobre el mateix turó que hui ocupa el poble, i va ser l'assentament fortificat andalusí més important de la comarca. Les tropes de Jaume I el van conquistar en 1271, i el rei va cedir la plaça al cavaller Beltran de Belpuig; més tard va passar a mans de la família Fajardo, que va mantindre el senyoriu fins a finals del segle XIX. La fortalesa va ser escenari d'enfrontaments durant les revoltes morisques d'Al-Azraq al segle XIII i, després, durant la Germania, quan un grup de moriscos s'hi va fer fort, fins que part de les seues estructures es va desmuntar per a construir amb eixes pedres l'ermita del poble, i hui s'hi conserven trams de la doble muralla, un aljub subterrani i les restes d'una torre quadrada que es creu el nucli original de la fortificació.

La Font dels Xorros i el llegat de Gabriel Miró

Al centre del casc antic, la Plaça dels Xorros reunix l'ajuntament, l'església de Sant Pere i una font que ha anat creixent amb el temps: va nàixer en 1855 amb onze canelles, va pujar a cent en 1965 i suma les 221 canelles actuals des d'una remodelació de 1976, alimentada per les deus de Terrer i Garrofer. A pocs passos, la Casa Museu Gabriel Miró recorda l'escriptor alacantí, que va passar llargues temporades al poble per la salut de la seua filla Clemencia i el va retratar en «Años y leguas». La casa que ocupa el museu no és la que va habitar Miró, que ja no existeix, però hi conserva objectes personals donats per la seua família. Qui preferisca l'aire lliure pot pujar al massís del Ponoig, gairebé 1.200 metres que dominen el poble, amb pinedes i alguns dels millors miradors prop d'Alacant.