Casa-Museo de Miguel Hernández

La Casa Museu de Miguel Hernández conserva l'habitatge familiar on el poeta —nascut a Oriola l'octubre de 1910, figura de l'anomenada Generació del 36 i un dels poetes espanyols més llegits del segle XX— va passar bona part de la infància i la joventut, entre 1914 i 1934.

La casa i l'hort

El recorregut per la casa permet veure l'habitació de Miguel, la cuina, el pati amb l'antic cobert per a les cabres que la família criava i venia, i l'hort on encara hi ha la figuera que el poeta esmenta en diversos dels seus versos. L'Ajuntament va adquirir l'immoble el 1981 i, després d'una restauració finançada amb el suport del Banc Exterior d'Espanya, el museu va obrir les portes de manera definitiva el 28 de març de 1985; hui la visita s'organitza en tres espais connectats: un centre de recepció de visitants, la casa-museu pròpiament dita i una sala d'exposicions amb manuscrits, fotografies i objectes personals del poeta.

D'origen humil i formació en bona part autodidacta, Miguel Hernández es va convertir en una de les veus majors de la poesia espanyola abans de morir jove: detingut després de la Guerra Civil, el 1939 el van condemnar a mort —pena commutada per trenta anys de presó— i va morir de tuberculosi en una presó d'Alacant el 1942, als 31 anys.

La casa museu es troba al nucli antic d'Oriola, a poca distància de la catedral, l'església de les Santes Justa i Rufina i el Convent de Sant Doménec. La visita es pot combinar així amb la resta del patrimoni històric de la ciutat.