Iglesia Parroquial de Santas Justa y Rufina

L'església parroquial de les Santes Justa i Rufina s'alça sobre el solar d'una antiga mesquita i està dedicada a les dues patrones d'Oriola, en un edifici gòtic del segle XIV que reformes posteriors, als segles XVI i XVIII, van enriquir amb elements renaixentistes i barrocs sense alterar el conjunt original.

Les patrones de la ciutat

Segons la tradició, la festivitat de Justa i Rufina coincideix amb el dia en què la ciutat va passar a mans cristianes, el 17 de juliol de 1243, la qual cosa explica el vincle especial entre les dues santes i Oriola. De nau única i alçària notable, el temple combina el gòtic català original amb afegits posteriors i destaca per la torre campanar gòtica —decorada amb gàrgoles i amb un dels rellotges més antics d'Espanya encara en funcionament— i per la portada renaixentista de l'Evangeli, un altre dels elements més valorats de l'edifici.

A l'interior es conserva el Lignum Crucis, obra d'Alberto Martínez de 1573, junt amb una imatge de la Mare de Déu del Roser o de Gràcia dels segles XV-XVI guardada a la capella de la Comunió, dues peces que formen part del patrimoni religiós més valuós de la ciutat.

L'església es troba en ple centre històric d'Oriola, molt a prop de la catedral i del Convent de Sant Doménec, i a poca distància de la Casa Museu de Miguel Hernández. Això la converteix en una parada natural en qualsevol recorregut a peu pel nucli antic.