Què veure a Orihuela

Oriola s'estén per la vega del riu Segura, en l'extrem sud-oest de la província d'Alacant, on la plana agrícola es troba amb la serra que en porta el nom. El seu casc històric, bastit en pedra daurada i encaixat entre la Muntanya de Sant Miquel i el llit del riu, concentra segles d'arquitectura religiosa i civil. Eixe patrimoni li va valdre, en 1969, la declaració de Conjunt Històric Artístic, una de les primeres atorgades a Espanya. A diferència d'altres ciutats de la província, el perfil d'Oriola està lligat a la vall i a l'horta abans que al Mediterrani.

Capes d'història

La ciutat ocupa un encreuament de camins que ja defenien els visigots i, més tard, els governants andalusins des del Castell-Alcassaba, alçat a 240 metres d'altura sobre la Muntanya de Sant Miquel. Amb la conquesta cristiana del segle XIII, l'antiga mesquita major es va transformar en la Catedral del Salvador i Santa Maria, les tres naus gòtiques i portades esculpides de la qual resumixen els segles XIII i XIV. Un segle després, els dominics van fundar el col·legi que en 1569 es va convertir en universitat pontifícia, hui conegut com a Convent-Col·legi Santo Domingo, amb claustres que combinen el gòtic, el renaixement i el barroc. Prop d'allí, l'Església de Santes Justa i Rufina conserva una torre gòtica amb gàrgoles i un dels rellotges més antics del país, a més d'un interior que combina el gòtic català amb afegits renaixentistes i barrocs. La festivitat de les seues dos santes patrones coincidix, segons la tradició local, amb la data de la reconquesta cristiana de la vila: el 17 de juliol de 1243.

L'horta i el poeta

Al nord de la ciutat, el Palmerar de Sant Antón —el segon palmerar més gran d'Europa després del d'Elx— conserva séquies que van construir els pobladors musulmans per a regar l'horta, un sistema de reg que encara vertebra el paisatge agrícola. Algunes de les seues palmeres superen els 300 anys, i el conjunt forma part de la xarxa europea d'espais protegits Natura 2000. Eixe mateix paisatge de tafulles i palmeres va marcar la infància de Miguel Hernández: la seua casa familiar —hui Casa-Museu de Miguel Hernández des que va obrir al públic en 1985— conserva l'habitació del poeta i la figuera del pati que apareix en els seus primers versos. L'horta arriba fins al litoral: el municipi suma 18 quilòmetres de costa junt a Torrevieja, un contrast entre l'interior monumental i la franja mediterrània que pocs municipis de la província reunixen dins d'un mateix terme.