Acueducto Medieval

L'aqüeducte medieval que es conserva a Biar salva la Rambla dels Molins amb tres arcs de pedra: una obra d'enginyeria hidràulica alçada en 1490 per a portar aigua de reg als camps de l'altra vora i, de pas, evitar que les riuades s'emportaren els cultius; té uns 70 metres de longitud i s'atribueix a l'arquitecte Pere Compte, nascut a Girona i actiu per estos mateixos anys en dos de les grans obres gòtiques de la Comunitat Valenciana: la Llotja de la Seda i la catedral.

Construcció

L'estructura combina pedra amb maó de fang cuit i es recolza sobre pilars i contraforts pensats per a resistir l'empenta de l'aigua en les riuades, i salva el desnivell amb tres arcs: dos ogivals, de tradició gòtica, i un de mig punt. La rambla que travessa roman seca la major part de l'any i només baixa amb força després de pluges intenses, un patró habitual als barrancs de l'interior de la província. Este contrast poc habitual entre arcs apuntats i arc arrodonit en una mateixa estructura és el que li dona el seu nom popular d'«aqüeducte ogival».

Hui

L'aqüeducte està catalogat com a Bé de Rellevància Local i forma part de l'itinerari turístic Camino del Cid, que recorre llocs vinculats a la llegenda de Rodrigo Díaz de Vivar per l'interior de la província. Es pot veure des del pla, al peu del castell, amb el qual forma una de les postals més reconeixibles de Biar, i queda a poca distància a peu de l'església de l'Assumpció i del nucli urbà; l'entorn és pla i d'accés senzill, a diferència de la pujada al castell, la qual cosa el convertix en una parada curta dins de les escapades d'un dia des d'Alacant per l'interior de la província.