Què veure a Biar

Biar és un poble d'interior a l'Alt Vinalopó, envoltat de muntanyes que superen els 1.000 metres i dominat per un castell que corona el turó sobre el caseriu; amb poc més de 3.600 habitants, hi conserva carrers empedrats, arcs i trams de l'antiga muralla que pugen en espiral des de la plaça fins a la fortalesa. En 2025 va rebre el premi Poble Turístic de l'Any, concedit pel diari alacantí Club Información als municipis rurals més destacats per la seua faena contra la despoblació.

L'economia combina l'agricultura amb un passat industrial: Biar és un dels majors productors d'oli d'oliva de la província —amb milers d'hectàrees d'olivar escampades pel seu ampli terme— i hi manté oficis artesans com la ceràmica.

De frontera entre regnes a vila reial

L'origen de la fortalesa se situa a mitjan segle XII, quan es va alçar el castell de Biar sobre un turó a 750 metres d'altitud per a vigilar la frontera del territori musulmà davant l'avanç cristià. El Tractat de Cazorla de 1179 ja fixava el límit entre Aragó i Castella al port de muntanya de Biar, i el d'Almizra, firmat en 1244, en va confirmar el repartiment —Villena per a Castella, Biar per a Aragó—; Jaume I hi va posar setge durant cinc mesos fins a rendir-lo, un episodi que la historiografia local situa com el tancament de la conquesta cristiana al sud de l'actual Comunitat Valenciana.

Després de la conquesta, Biar es va convertir en vila reial amb vot a les Corts en 1287 i va tornar a jugar un paper fronterer durant les guerres entre Castella i Aragó dels segles XIV i XV. La seua torre de l'homenatge, de planta quadrada i dènou metres d'altura, conserva una volta d'origen almohade considerada de les més antigues del seu tipus; el conjunt va ser declarat monument històric-artístic en 1931 i, des de finals de 2024, es visita amb una museïtzació que en recorre la història per diverses sales.

Què veure al poble

El casc antic s'articula al voltant de l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció, alçada entre els segles XV i XVI i ampliada al segle XVII amb la capella de la Comunió, mentre que a les afores, el santuari de la Mare de Déu de Gràcia ocupa un tossal propi des del segle XIV, amb una façana rococó rematada en 1770 —la patrona del poble s'hi venera des de 1635. En el llit de la rambla dels Molins es conserva l'aqüeducte medieval, una obra gòtica d'arcs apuntats alçada per a salvar el desnivell i portar l'aigua de reg a l'altra vora.

A huit quilòmetres, capçalera de la comarca de l'Alt Vinalopó a la qual pertany Biar, es troba Villena, amb qui el poble va compartir durant segles la frontera entre els dos regnes medievals.