Yacimiento de Cabezo Redondo

El Cabezo Redondo és un jaciment de l'edat del bronze situat als afores de Villena, ocupat aproximadament entre el 1500 i el 1100 a. C., que marca la frontera entre l'àmbit de la cultura argàrica i l'anomenat Bronze Valencià, i està considerat un dels assentaments més rellevants d'eixa època en tot el Mediterrani occidental.

Un dels primers urbanismes planificats de la península

Cap al final de la seua ocupació, el poblat es va transformar en un nucli urbà de quasi una hectàrea, amb illes de cases rectangulars construïdes sobre terrasses artificials i separades per carrers estrets, un traçat que els investigadors consideren l'evidència més primerenca d'un urbanisme planificat a la península ibèrica, amb habitatges de grandària mitjana i gran i zones específiques dedicades a la producció artesanal.

El mateix jaciment es va excavar per primera vegada en la dècada de 1970. Continua sent objecte de campanyes periòdiques, que han anat ampliant l'àrea coneguda del poblat més enllà del nucli inicial.

La troballa més recent i de major repercussió científica és un teler vertical d'uns 3.500 anys, localitzat davall de les restes d'un sostre que va col·lapsar per un incendi que va destruir part del poblat. Es van conservar bigues de fusta carbonitzada, peses d'argila i cordes d'espart. Este conjunt ha permés a un equip de la Universitat d'Alacant estudiar amb un detall inusual les tècniques tèxtils de l'edat del bronze; la investigació es va publicar en la revista científica Antiquity.

El jaciment es visita a l'aire lliure i de manera gratuïta —un altre dels plans gratuïts de l'interior de la província—, encara que bona part de les peces trobades allí, inclòs el teler, s'estudien i s'exposen en el Museu Arqueològic José María Soler, al centre de Villena, i es pot combinar amb la visita al Castell de l'Atalaia per a completar el recorregut per les diferents etapes històriques de la ciutat.