Murallas Medievales del Casco Antiguo

Les muralles del casc antic de Calp es van començar a alçar entre els segles XIII i XIV per a protegir la vila, en un tram de costa especialment exposat als atacs de pirates berberiscos, i no és fins al 1338 quan apareix la primera referència documental sòlida: el rei Pere IV va ordenar reforçar-ne les defenses, i al segle XVI Carles V en va manar reparar-les de nou després de successius assalts.

Unes muralles posades a prova

Les muralles no sempre van bastar. El 1637, un descuit de la guàrdia va permetre que la vila fóra assaltada i saquejada per pirates, que se'n van emportar captius bona part dels habitants —no rescatats fins al 1639, mitjançant el pagament d'un rescat—; la lliçó es va aprendre a fons i les muralles es van reparar amb més solidesa, fins al punt que el 1653 van aconseguir repel·lir un nou atac corsari. Com a part d'este sistema defensiu es va construir una segona muralla que envoltava l'arrabal i el nucli emmurallat original, amb torres com el Torreó de la Peça vigilant els punts més vulnerables.

Quan l'amenaça pirata va desaparéixer, els veïns de Calp van obrir buits en alguns trams de la muralla del segle XVIII per a comunicar millor el nucli amb l'arrabal —entre ells el conegut com a Forat de la Mar—, i hui eixe traçat es recorre a peu per carrers com Sant Roc, Puchalt o Pescadors, amb façanes emblanquinades i balcons florits que conserven bona part del traçat medieval.

El recorregut per les muralles es combina amb facilitat amb altres punts del casc històric —com l'església de la Mare de Déu de les Neus, que va formar part del mateix cinturó defensiu— i amb una baixada fins al jaciment romà dels Banys de la Reina, vora el mar; tot el conjunt es troba dins del nucli urbà de Calp.