La Illeta dels Banyets

La Illeta dels Banyets ocupa una xicoteta península rocosa a El Campello i reunix més de cinc mil anys d'ocupació continuada, des de l'edat del bronze fins a l'època àrab, la qual cosa la convertix en un dels jaciments arqueològics més complets del Mediterrani occidental per la quantitat de cultures que hi han deixat empremta en un espai tan reduït.

Cinc mil·lennis en una península

Les restes més antigues, del bronze argàric (entre el 2200 i el 1500 aC aproximadament), inclouen grans cisternes excavades en la roca per a emmagatzemar aigua i enterraments amb aixovar junt a les vivendes, mentre que entre els segles V i III aC el lloc es va convertir en un centre de comerç ibèric, amb magatzems, forns ceràmics i vivendes dedicats a l'intercanvi d'oli i ceràmica. L'ocupació romana hi va afegir les estructures que donen nom al jaciment: els «banyets», una sèrie de piscines tallades en la roca vinculades a una indústria de salaó de peix, no a uns banys termals com suggerix el nom popular.

L'assentament es va mantindre actiu en època romana imperial i va arribar fins al període àrab, amb un abandó situat cap al segle XI. Va deixar de ser una illa real en 1944, quan la construcció d'un istme artificial —que va malmetre part del jaciment— la va unir a terra ferma; des de 2006 hi ha projectes per a recuperar la seua condició d'illa per mitjà d'una passarel·la de fusta que substituïsca el terraplé actual.

La visita és gratuïta i es fa a peu, a l'aire lliure, en un recorregut curt que es completa en menys d'una hora —un altre dels plans gratuïts de la costa— i que es pot combinar amb la pròxima Torre de Guaita de la Illeta, en el mateix promontori, amb un passeig fins a la Platja de Muchavista, o amb la Torre de Sant Josep de La Vila Joiosa, un monument funerari romà de cronologia semblant.