Què veure a Calp

El Penyal d'Ifac, una massa calcària de 332 metres que s'endinsa en el mar, domina el perfil de Calp; segons els geòlegs, es va formar pel despreniment d'un fragment de la veïna Serra d'Oltà. Declarat parc natural en 1987, el penyal alberga la silene d'Ifac —una planta endèmica catalogada en perill crític per la UICN— i guarda al cim restes d'un assentament ibèric del segle IV abans de Crist. La badia de Calp, tancada entre el Cap de la Fustera i el Cap de Toix, ha sigut des de l'Antiguitat un fondejador natural ben protegit del vent.

De la sal romana a la pesca

Els romans van explotar la zona per a la indústria de salaó de peix, amb instal·lacions com els Banys de la Reina, on encara es distingixen els canals per on entrava l'aigua i els compartiments que servien per a mantindre el peix viu abans de processar-lo. Després de la conquesta cristiana del segle XIII, Calp es va organitzar entorn d'un nucli emmurallat defés dels atacs berberiscos, i part d'aquelles muralles medievals encara es conserven al casc antic. L'amenaça, de fet, no era cap abstracció: en 1637 un assalt corsari va capturar 315 veïns —entre dones i xiquets— que van acabar captius a Alger durant uns quants anys, un episodi que explica per què bona part dels nuclis costaners de la comarca, i no només Calp, es van organitzar terra endins durant segles.

Del turisme primerenc a hui

L'economia tradicional de Calp combinava l'ametla, la pansa, el garrofer, la pesca i la sal, fins que el turisme va començar a assomar ja en la dècada de 1930, quan es va inaugurar el parador i l'escriptor Ernest Hemingway hi va passar una temporada. Hui, quasi la mitat de la població empadronada —poc més de 27.000 habitants— és d'origen estranger, encara que l'Església Parroquial de la Mare de Déu de les Neus i la Torre de la Peça continuen sent dos referents del casc antic que sobreviuen al costat de l'oferta turística més recent. Les festes de Moros i Cristians d'octubre, en honor al Crist de la Suor, encara concentren bona part de la vida social del municipi, i Calp també celebra les seues pròpies Falles, amb monuments que cremen a mitjans de març des de 1983.

La costa de Calp combina platges de sorra, com la de Llevant, amb cales rocoses d'aigües transparents cap a Moraira —un contrast entre litoral urbà i litoral abrupte que es distingix bé des de qualsevol dels senders que envolten el penyal— i, com que els dos trams queden molt a prop del casc antic, es pot combinar un bany amb un passeig pel centre històric en el mateix dia.