Castell de Sant Ferran

El Castell de Sant Ferran corona el Monte Tossal, sobre Alacant: és la més jove de les dues grans fortificacions que dominen la ciutat, alçada entre 1808 i 1812 durant la Guerra del Francès segons el projecte de l'enginyer militar sevillà Pablo Ordovás, amb les obres arrancant formalment el 1809. S'hi va sumar així al Castell de Santa Bàrbara com a segon gran punt defensiu, en un moment en què l'ocupació napoleònica de bona part d'Espanya obligava a reforçar les places costaneres del Mediterrani.

Una fortalesa sense batalles

El castell es va alçar per completar la línia defensiva de la ciutat, evitar un hipotètic desembarcament francés a la badia i protegir el flanc de Sant Blai, i també va fer de presó per a soldats francesos capturats durant el conflicte. Tanmateix, malgrat l'ambiciosa construcció, mai no va arribar a entrar en combat: les tropes franceses es van retirar abans que es produïra cap enfrontament a la zona, i el castell va passar directament d'obra militar urgent a monument sense haver complit mai la seua funció original.

Arquitectura i vistes

El disseny, irregular i adaptat al terreny accidentat del Tossal, inclou baluards, muralles i un fossat que envolta bona part del recinte, una solució ben diferent de la de l'altre gran castell de la ciutat, el Castell de Santa Bàrbara, d'origen molt més antic i situat en un altre puig. Des de dalt de Sant Ferran s'obtenen vistes àmplies sobre el port i el barri de Santa Creu —per això apareix també a la guia de millors miradors prop d'Alacant—, i el proper Parc de l'Ereta ofereix una ruta a peu entre els dos castells per a qui vulga visitar-los el mateix dia, pujant per un costat i baixant per l'altre sense haver de tornar sobre les seues passes.