Castillo de Santa Bárbara

El Castell de Santa Bàrbara corona el Benacantil, a 167 metres sobre el mar, i domina tota la badia d'Alacant, amb uns orígens que es remunten a finals del segle IX, en plena dominació musulmana; el nom actual, però, ve del 4 de desembre de 1248, festivitat de Santa Bàrbara, data en què l'infant Alfons de Castella va conquistar la fortalesa als àrabs.

Tres segles en tres nivells

El recinte s'organitza en tres parts, cadascuna d'una època diferent: la part alta, la Torreta, conserva les restes més antigues, dels segles XI al XIII, amb la Torre de l'Homenatge, mentre que la part mitjana es va completar entre 1562 i 1580, sota el comandament de Juan Coloma y Cardona i els enginyers Juan Bautista Antonelli i Giacomo Palearo, i inclou la Sala de Felip II i el pati d'Armes. La part baixa hi afig construccions del segle XVIII, entre elles el Revellí del Bon Repòs, pensat per a reforçar la defensa davant d'un eventual atac naval.

Durant bona part del segle XX el castell va perdre l'ús militar —va funcionar fins i tot com a camp de concentració fins a finals de 1939— abans d'obrir-se al públic en 1963, el mateix any en què es van instal·lar els ascensors que hui permeten pujar des de la platja del Postiguet sense haver de caminar tot el vessant; també es pot pujar a peu des del Barri de Santa Creu, encara que el desnivell és considerable, per la qual cosa l'ascensor és l'opció més còmoda amb xiquets o mobilitat reduïda. Des dels merlets, la panoràmica de 360 graus abasta el port, l'Explanada d'Espanya i, en dies clars, l'illa de Tabarca.