Castillo de San José

Una fortalesa construïda en la roca

El Castell de Sant Josep corona el punt més alt del penyal sobre el qual s'assenta Guadalest, una fortalesa alçada al segle XI durant l'ocupació musulmana. Després de la conquesta cristiana, les tropes de Jaume I van prendre la plaça i el rei la va cedir a la família Vidal de Sarrià, que la va mantindre fins al 1335; vora el Castell de Sant Josep, en el mateix penyal, s'alçava un segon recinte defensiu, el Castell de l'Alcozaiba, amb què formava un únic sistema de defensa de la vall.

La història posterior del castell és una successió de desastres naturals i bèl·lics: el 22 de juny de 1644 un terratrèmol en va destruir bona part, i mesos després, en desembre del mateix any, un altre sisme de gran intensitat va tornar a colpejar la zona, amb nous tremolors de menor magnitud en 1748 i 1752. A açò s'hi va sumar, en 1708, durant la Guerra de Successió, una explosió que va afectar greument el flanc occidental del castell i va provocar un incendi a la veïna Casa Orduña, un episodi que va marcar la fi del paper militar de la fortalesa a la zona.

Una ruïna amb vistes a la vall

Declarat monument històric-artístic en 1993, el castell es visita hui com un conjunt de ruïnes. En conserva part dels murs, l'antiga masmorra i un cementeri dins del mateix recinte, a més de miradors naturals amb vistes a la vall i a l'embassament. S'hi accedeix pel Portal de Sant Josep, un passadís excavat en la roca que continua sent l'entrada tradicional al recinte, i la visita es pot combinar amb la pujada al pròxim Penyó de l'Alcalà, un altre dels miradors del poble.