Què veure a Guadalest

A més de 570 metres d'altitud, sobre una roca calcària envoltada per les serres d'Aitana, Xortà i Serrella, el Castell de Guadalest s'alça com un dels municipis més xicotets de la Comunitat Valenciana —amb prou penes 280 habitants— i alhora un dels que rep més visitants cada any, molt per damunt de la seua població. El nucli urbà es reparteix en dues parts ben diferenciades: l'arrabal, estés als peus del penyal, i el recinte emmurallat de la cima —d'origen islàmic—, al qual s'accedeix per un túnel excavat en la roca, junt al Portal de Sant Josep.

Història

El castell apareix documentat des del segle XIII, quan Jaume II el va cedir en feu a Bernat de Sarrià en 1293 abans de tornar a la Corona; en 1543, Carles I va atorgar a Sancho de Cardona el títol de marqués de Guadalest, que dona nom al senyoriu que va governar la zona durant segles. Després de l'expulsió dels moriscos en 1609, colons vinguts d'altres punts del regne van repoblar la vall. Dues catàstrofes van marcar l'aspecte actual del conjunt: el terratrèmol de 1644, que va arruïnar bona part de la fortalesa, i la voladura de 1708, durant la Guerra de Successió, que només va deixar dempeus els murs del Castell de Sant Josep. Declarat conjunt històric-artístic en 1974, hui forma part de l'associació dels Pobles Més Bonics d'Espanya.

Què trobar al poble

La imatge més reproduïda de Guadalest és el campanar exempt: una torre de planta quadrada, separada de l'església, que corona un penyal damunt de l'arrabal i apareix en la majoria de postals de la Marina Baixa. Dins del recinte emmurallat s'apleguen diversos museus de temàtica singular —de miniatures a saleres i pebreres, o cases de nines— instal·lats en antigues dependències senyorials. Hi ha també la masmorra que va fer de calabós i el xicotet cementeri excavat en la roca del cim. Diversos miradors, com el de la Plaça de Sant Gregori, s'obrin sobre l'embassament de Guadalest, un pantà alçat entre 1953 i 1971 les aigües turquesa del qual contrasten amb el gris de la serra.

Fora de les hores de més afluència, la vall convida a caminar per les sendes que enllacen Guadalest amb pedanies pròximes i a parar en miradors naturals de l'entorn, com el Penyó de l'Alcalà, mentre que l'economia del municipi gira hui gairebé del tot entorn del turisme: hostaleria, comerç de marroquineria i els museus que ocupen bona part de les cases del recinte emmurallat.