Iglesia Parroquial de Santa Ana

L'Església de Santa Anna, al bell mig del casc històric d'Elda, és la parròquia més antiga de la ciutat. Es va fundar el 1528, quan, arran del decret de conversió forçosa dels mudèjars de la Corona d'Aragó, l'antiga mesquita major de la vila va ser consagrada com a temple cristià per Juan Francisco Pérez Calvillo Coloma, II senyor d'Elda. En principi va estar dedicada a Santa Caterina màrtir; l'advocació de Santa Anna, que li dona nom hui, no es documenta fins al 1534.

El temple original, de planta quadrada i ampliat amb successives capelles al llarg dels segles, tenia un retaule major amb escultures de Jerónimo Esteve Bonet i pintures del segle XVI a la capella del Roser, obra de Cristóbal Llorens. Tot allò es va perdre el 1936, quan l'edifici va quedar destruït gairebé per complet durant la Guerra Civil, en la qual també va morir el rector de l'època. La reconstrucció es va reprendre en acabar la contesa i es va allargar durant els anys cinquanta, amb noves campanyes de restauració d'altars i paviments. Les vidrieres, per la seua banda, no es van renovar del tot fins al 2004.

Hui, a l'interior, funciona un xicotet museu parroquial amb peces religioses, pintura i ornaments litúrgics reunits després de la postguerra. S'hi sumen les capelles dedicades a la Mare de Déu de la Salut i al Crist del Bon Succés. Per la seua ubicació, l'església se sol visitar junt amb el Museu del Calçat i el jaciment d'El Monastil, els altres dos grans referents patrimonials d'Elda.

Qui recórrega també la veïna Petrer pot comparar esta parròquia amb la Església de Sant Bertomeu, d'una època i un estil ben diferents, encara que ací l'entrada és lliure, la qual cosa la converteix en una parada senzilla dins de qualsevol ruta de plans gratuïts per la província.