Què veure a Elda

Elda és una ciutat de poc més de 55.000 habitants a la vall del Vinalopó, capital de la comarca del Mig Vinalopó i huitena localitat més poblada de la província d'Alacant. Junt a Petrer, amb qui la trama urbana s'ha fusionat del tot, forma una conurbació de prop de 90.000 habitants que funciona com un únic nucli en el dia a dia —encara que els dos municipis conserven ajuntaments independents—, travessada pel riu Vinalopó i assentada a 395 metres d'altitud entre les serres que emmarquen la vall.

La ciutat és, per damunt de tot, un centre fabril del calçat —especialment de sabata de dona—, un ofici que va passar dels menuts tallers familiars a les grans fàbriques durant la industrialització de finals del segle XIX i que encara marca la seua identitat; la connexió ferroviària amb Madrid, establida en 1858, va ajudar a consolidar eixe enlairament industrial i va convertir Elda en un nus de comunicacions dins l'interior de la província.

Del castell almohade a ciutat del calçat

El castell d'Elda es va construir en 1172, en època almohade, i amb els segles va passar per mans cristianes i nobiliàries: en 1513 es va convertir en baronia sota Juan Coloma i en 1577 Felip II en va elevar el senyoriu a comtat. L'expulsió dels moriscos en 1609 va deixar el terme pràcticament despoblat, i en 1611 es va atorgar una carta pobla per a repoblar-lo amb nous veïns; en 1698 es va completar una presa sobre el Vinalopó per a regular l'aigua de reg, i en 1713, després de la Guerra de Successió, la ciutat va rebre el títol de Fidelíssima. De tot este recorregut en queda memòria a l'església de Santa Anna, la parròquia més antiga de la ciutat, fundada en 1528 sobre les restes d'una mesquita i reconstruïda des de 1939 després de ser destruïda en la Guerra Civil.

A les afores, a la serra de la Torreta vora el Vinalopó, el jaciment d'El Monastil conserva restes d'un poblat ibero-romà fortificat que va poder albergar una parada de postes de la via Augusta, amb ocupació documentada des de l'edat del bronze; conegut des del segle XIX, el jaciment va incorporar en 2025 visites guiades periòdiques com a pas previ a la seua obertura definitiva al públic.

El Museu del Calçat

El Museu del Calçat José María Amat Amer reunix, en dos mil metres quadrats, peces que van del segle XIV a l'actualitat, maquinària de fabricació i models històrics —deu el seu nom al professor que en va impulsar la creació a finals dels anys huitanta—, i és la millor manera d'entendre per què esta ciutat, unida a Petrer, encara es coneix com un dels grans centres sabaters d'Espanya.