Ermita del Pópul

L'Ermita del Pópul s'alça en ple camp, en el vessant sud del Montgó, camí de Jesús Pobre i als afores del casc urbà de Xàbia; és una de les anomenades «ermites de la Conquesta», construïdes entre els segles XIV i XV després de la conquesta cristiana d'estes terres al segle XIII, i la seua fàbrica de pedra basta la situa entre les més antigues de la comarca.

Història

Com la resta d'ermites de conquesta de Xàbia, segueix un esquema senzill: nau única, coberta a dos aigües sostinguda per arcs diafragma i una única porta d'accés; al segle XVIII s'hi va afegir un habitatge per a l'ermità i, al XIX, una sagristia. A un costat de l'altar es conserva un xicotet nínxol d'arc apuntat, dels segles XV-XVI, que hui alberga una talla en fusta de xiprer, obra de l'escultor local Juan Bautista Devesa, «el Santeret», feta després de la Guerra Civil, durant la qual l'edifici va patir danys importants; va quedar abandonada fins al 1972, quan es va rehabilitar per acollir culte compartit entre l'Església catòlica i l'anglicana, un ús poc freqüent entre les ermites de la zona.

Què veure

L'interior conserva l'arc ogival i la sobrietat de les ermites medievals de la zona, amb molt poca decoració afegida. L'entorn, en ple Parc Natural del Montgó, és en si mateix part de l'atractiu: no hi ha urbanització al voltant, només bancals, pins i el mateix massís, així que convé anar-hi amb calçat còmode perquè el tram final és a peu. Una altra ermita de Xàbia amb una història ben distinta, la de Jesús Natzarè al Calvari, se situa vora la carretera d'entrada al poble, mentre que, per a qui busque més patrimoni de conquesta a la zona, l'Església-Fortalesa de Sant Bartomeu, en ple Casc Antic, és l'exemple més conegut d'este tipus d'arquitectura a Xàbia.