Ermita del Calvario (de Jesús Nazareno)

L'Ermita del Calvari corona un tossal a l'entrada de Xàbia, per l'accés des de Dénia, i és un dels primers edificis religiosos que es veuen en arribar al poble; l'ermita original, molt més modesta, es va alçar el 1770, mentre que l'edifici actual és el resultat d'una reforma duta a terme entre 1849 i 1857 que en va ampliar i transformar completament l'aspecte.

Història

La imatge de Jesús Natzarè que s'hi venera va arribar a Xàbia el 1767, procedent del port d'Alacant, i des de llavors ha sigut objecte d'una devoció popular que es manté des de fa més de dos segles i mig: la figura ostenta el títol honorífic d'Alcalde Perpetu del municipi, una distinció simbòlica poc freqüent entre les imatges religioses de la comarca. És també la protagonista de les processons de Setmana Santa, quan ix de l'ermita per recórrer els carrers del poble acompanyada per bona part del veïnat.

Arquitectura

En planta, el temple segueix un esquema de creu grega rematat per una cúpula sobre petxines revestida de taulells blaus vidriats, un tractament visualment cridaner per a un edifici d'esta grandària, i la façana combina diverses figures geomètriques superposades, un disseny poc habitual entre les ermites de la zona. Com que és vora la carretera d'entrada al poble i no dalt d'un turó, com passa amb la majoria d'ermites de Xàbia, s'hi arriba quasi sense caminar ni guanyar desnivell.

Què més veure a prop

Des del tossal ja es distingeix bona part del Casc Antic de Xàbia, a pocs minuts en cotxe, i una altra ermita del municipi, la del Pópul, té un origen molt més antic, del segle XIV, i queda ja en ple camp als afores del poble, en direcció contrària. Fora de les celebracions religioses no manté un horari d'obertura fix, així que convé comprovar si està oberta abans d'acostar-s'hi, encara que l'exterior i la vista sobre el poble ja justifiquen la parada.