Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción

L'església de la Mare de Déu de l'Assumpció es va alçar a Xixona entre finals del segle XVI i principis del XVII, en estil renaixentista. És el temple parroquial de referència del municipi. Un campanar de pedra de planta quadrada, que es distingeix des de bona part del nucli urbà, corona l'edifici.

Un campanar amb teulada de rombes

El més singular de l'edifici és el remat del campanar, un capitell cobert de teula plana vidrada en verd i blanc que forma dibuixos romboïdals, una solució decorativa poc habitual en el patrimoni religiós de la comarca, mentre que a l'interior es conserven sis campanes —tres d'elles gòtiques, datades en 1463 i 1500— entre les més antigues de tota la província d'Alacant.

A més, el campanar reuneix una de les col·leccions més grans de campanes gòtiques de la Comunitat Valenciana —només dos municipis de la regió en conserven més exemplars d'esta època—, i des de la plaça de l'església el perfil de la Torre Grossa es retalla sobre el turó que domina el poble, una imatge habitual de Xixona.

L'altar major es va remodelar a finals del segle XVIII, però un incendi en 1971 en va destruir bona part de la decoració. L'artista Octavio Vicent es va encarregar després de la restauració, de manera que l'interior combina elements renaixentistes originals amb intervencions del segle XX.

L'entrada és gratuïta i compatible amb els horaris de culte, i l'església queda a poca distància a peu del Museu del Torró i del Forn del Raval de la Peñita, la qual cosa permet combinar la visita religiosa amb la resta del patrimoni del poble en un mateix matí, pujant després fins al Castell de la Torre Grossa.