Què veure a Xixona

Xixona reposa en una vall de muntanya a 28 quilòmetres d'Alacant, entre la Penya Migjorn i el port de la Carrasqueta —el pas que durant segles ha comunicat la costa amb l'interior—, i conserva al seu casc antic un traçat de carrers estrets i costeruts que seguix la topografia del cerro, herència de l'urbanisme musulmà de l'antiga Xixona. La població ja apareix citada en època visigoda, arran de la creació del bisbat de Dénia, i era coneguda com Uxonig sota domini andalusí abans que Jaume I l'incorporara a la conquesta cristiana en el segle XIII; Felip V li va concedir el títol de ciutat en 1708, després d'un període convuls en què va ser assetjada en 1706 i reconquerida l'any següent.

Del turó al torró

Dalt del poble s'alça el Castell de la Torre Grossa, construït pels almohades entre finals del segle XII i començaments del XIII i ampliat després de la conquesta cristiana, quan va passar a formar part de la línia defensiva de la frontera meridional —hui encara s'hi conserven la torre i trams de la muralla que l'envoltava—, i ja en temps cristians es va alçar l'Església de la Mare de Déu de l'Assumpció, construïda entre els segles XVI i XVII amb la sobrietat pròpia del gòtic tardà de la zona. La tradició atribuïx als pobladors àrabs i jueus la introducció de l'ametla que, segles després, va donar origen al torró: el primer document conegut que esmenta el dolç data de 1484, encara que és probable que la seua elaboració artesanal fora anterior.

Torró i gelat

Hui Xixona concentra bona part de la producció nacional de torró —amb diverses de les marques històriques del sector instal·lades al municipi— i el Museu del Torró repassa tot el procés d'elaboració, des de l'ametla fins a l'envasat. Menys conegut és que els mestres torroners ja fabricaven gelat en el segle XVI, aprofitant els pous de neu de la serra per a conservar-lo durant l'estiu, quan la demanda de torró —un dolç de consum quasi exclusivament hivernal— queia a zero; hui la localitat reunix el major cens de gelaters artesans d'Espanya, i el Forn del Raval de la Peñita, un forn de llenya d'arrel morisca documentat des del segle XVI, encara funciona en ple casc antic com a testimoni d'aquell ofici. El mateix port de muntanya connecta Xixona amb Alcoi, l'altra gran població industrial de l'interior alacantí, a penes mitja hora per carretera.