Museo del Turrón

El Museu del Torró de Xixona va nàixer als anys seixanta com una xicoteta col·lecció dins de l'antic taller de fusteria d'una fàbrica torronera local. Juan Antonio Sirvent Selfa la va reunir per a conservar la maquinària que anava quedant obsoleta amb cada nova generació d'equips. Amb el temps, la col·lecció va ocupar tot l'espai del taller fins a convertir-se en el museu actual, dedicat a la història tecnològica i econòmica del torró de Xixona.

Tres plantes per a entendre el torró

El recorregut es reparteix en tres plantes —la matèria primera (ametla i mel, els dos ingredients que donen nom a bona part de la indústria local), els processos de fabricació, des de les tècniques artesanals del segle XIX fins a la maquinària industrial actual, i la història comercial del producte, amb envasos, documents i publicitat de diferents èpoques—, i com que el museu és al costat d'una fàbrica en actiu, en alguns trams de l'any es pot veure de prop part del procés real de producció.

El torró de Xixona i el d'Alacant són dos torrons ben diferents. El primer és una pasta tova d'ametla mòlta i mel; el segon es presenta en forma de bloc dur, amb ametles senceres dins.

Xixona concentra bona part de la indústria torronera d'Espanya, i tant el torró de Xixona com el d'Alacant tenen reconeguda la indicació geogràfica protegida. El museu és la millor porta d'entrada per a entendre per què este poble de l'interior de la província es va convertir en referent del sector.

La visita dura entre una hora i dues i és un pla sòlid per a un dia de pluja o per a anar-hi amb xiquets, i es pot combinar amb el Forn del Raval de la Peñita, el forn tradicional on encara s'elaboren dolços amb llenya, o amb el Castell de la Torre Grossa, a la part alta del poble.