Què veure a Sella

Sella és un llogaret de muntanya de poc més de 600 habitants, arrecerat al vessant meridional de la Serra d'Aitana, ja endins de la Marina Baixa. L'assentament original va ser una fortalesa musulmana del segle XIII que va arribar a acollir una comunitat morisca nombrosa —el cens de 1609, el mateix any de la seua expulsió decretada per Felip III, hi va comptar 115 cases—, i després de l'expulsió el poble es va repoblar amb famílies vingudes d'Agres, Alacant, Cocentaina i Guadalest.

Història

L'església de Santa Anna ja s'havia independitzat com a parròquia en 1574, abans fins i tot de l'expulsió morisca, la qual cosa situa la presència cristiana al poble ja en el segle XVI, mentre que dalt del nucli, les restes d'una fortalesa àrab van donar pas, amb el temps, a l'ermita de Santa Bàrbara, declarada bé d'interés cultural en 2001 i que encara hui és escenari d'una romeria pel desembre.

Què veure

El gran atractiu de Sella és l'aigua: diverses fonts —la Font Major, la Font del Pi i la Font de l'Alcàntera— alimenten canals de reg i molins antics que es recorren a peu per la Ruta de l'Aigua, un itinerari circular d'uns sis quilòmetres apte per a tota la família, que passa pel Molí d'Álvaro (l'únic dels tres molins històrics del municipi conservat i restaurat) i acaba en tolls d'aigua neta, especialment atractius després de les pluges de primavera i tardor. Per a qui busca alguna cosa més física, la zona d'escalada de Sella és un referent per a este esport a l'interior d'Alacant, i l'entorn muntanyós també atrau els aficionats al parapent.

El descens demogràfic del poble —que va arribar a superar els 1.800 habitants a finals del segle XIX— s'ha frenat en les últimes dècades en part gràcies al turisme d'interior: hui prop d'un 14% dels residents són d'origen estranger, sobretot britànic i alemany. La combinació de senderisme suau vora l'aigua, escalada i patrimoni defensiu fa de Sella una parada natural per a qui visita la veïna Guadalest i vol allargar la ruta per l'interior de la Marina Baixa; completen el patrimoni del municipi la torre del Palau Baronial —del segle XVI i protegida des de 1997— i el barranc de l'Arc, que travessa el terme. Les festes patronals en honor a la Mare de Déu de l'Aurora se celebren a l'octubre, amb menys afluència que la romeria de desembre però igual d'arrelades entre els veïns.