Santuario de Santa María Magdalena

En un tossal als afores de Novelda, el santuari de Santa Maria Magdalena adopta des de fora la forma d'una gerra, en referència al pot de bàlsam que la tradició atribueix a la santa, i es va projectar a partir de les idees de l'enginyer noveldí José Sala Sala, amb una clara influència del modernisme d'Antoni Gaudí. Les obres, iniciades en 1918, es van prolongar al llarg de diverses fases —alguna d'elles paralitzada— fins a donar-se per acabades cap al 1946, dirigides sobre el terreny en bona part pels mestres d'obra Ceferí Escolano i Antoni Amorós.

L'orgue de marbre

Des dels anys noranta, l'interior acull un altre projecte singular: un orgue construït gairebé del tot en marbre —amb peces de marbre roig d'Alacant i marbre crema marfil, obra de l'organer i escultor Iván Larrea— que pesa al voltant de 40 tones i supera els 11 metres d'altura; la seua construcció s'ha prolongat durant dècades, i el 2018 va ser donat a l'Ajuntament de Novelda perquè el projecte continuara des de la institució.

Visita

L'entrada al santuari és de pagament, i l'accés fins a l'esplanada del tossal es fa per carretera, la qual cosa evita la caminada que exigeix el castell pròxim. L'interior combina la nau central amb dos espais laterals i culmina en un absis on se situa la imatge de la santa. Una campana de bronze del segle XVII, procedent de la primitiva ermita que existia abans de l'edifici actual, es conserva hui al Museu Historicoartístic de la ciutat. El santuari comparteix tossal amb el castell de La Mola i queda dins del paratge natural dels Clots de la Sal, la qual cosa permet combinar la visita al temple amb un passeig per l'entorn.