Casas-Cueva

Les Casas-Cueva es van excavar a finals del segle XIX directament en la muralla del castell de Petrer, aprofitant les restes de la mateixa fortificació, en un terreny que pertanyia aleshores a la parròquia de Sant Bertomeu, propietària del tossal del castell, la qual va autoritzar estos habitatges troglodítics. El seu nombre va créixer durant les primeres dècades del segle XX. Este tipus d'habitatge excavat en roca, associat a famílies de pocs recursos, es va donar en distints punts del sud-est espanyol en eixa època; a Petrer es va concentrar al vessant del castell, en un terreny que d'una altra manera resultava difícil d'habitar. Diverses d'estes cases es conserven agrupades en un mateix tram de muralla, la qual cosa permet fer-se una idea de conjunt poc habitual a la comarca.

Eren cases senzilles, amb les estances bàsiques per a una família. El seu principal atractiu pràctic era climàtic: en estar excavades en la roca, mantenen una temperatura estable, descrita habitualment entre els 18 i els 20 graus durant tot l'any, sense apenes oscil·lació entre estiu i hivern.

Després de la seua restauració, un d'estos habitatges s'ha incorporat com a espai expositiu del Museu Dámaso Navarro, amb mobiliari i objectes quotidians de finals del XIX i principis del XX que permeten fer-se una idea de com es vivia a l'interior. Com que és un espai excavat al vessant, l'accés inclou escalons i pendents, cosa a tindre en compte per a qui tinga mobilitat reduïda, encara que la visita es combina de forma natural amb la del Castell de Petrer, situat justament damunt, i amb la Església de Sant Bertomeu, antiga propietària d'estos terrenys.

És una de les estampes més reconeixibles del casc antic de Petrer. És comparable, en certa manera, amb altres jaciments i recintes patrimonials del Vinalopó Mitjà com El Monastil a Elda, encara que d'una època i una funció completament diferents.