Què veure a Villena

Villena ocupa l'extrem nord-oest de la província d'Alacant, a la comarca de l'Alt Vinalopó, en un corredor natural entre la meseta i el Mediterrani on les troballes arqueològiques remunten la presència humana a uns 50.000 anys. Sobre un turó que domina la plana s'alça el Castell de l'Atalaia, alçat pels almohades en el segle XII i ampliat dos segles després per Juan Pacheco, segon marqués de Villena, que hi va afegir les dos plantes superiors de la torre de l'homenatge; el resultat és una fortalesa de planta poligonal amb torres als angles i una torre de l'homenatge de quatre altures —les dos inferiors d'origen andalusí, cobertes amb voltes d'arcs entrecreuats que comparteixen tècnica amb el castell veí de Biar—, amb murs de més de tres metres de gruix i 25 metres d'alçària.

Frontera i setges

La posició fronterera de Villena durant bona part de l'edat mitjana explica que el castell canviara diverses vegades de mans i tornara a entrar en combat segles després de construir-se: va servir de refugi a un virrei durant la revolta de les Germanies, va resistir un setge d'una setmana a l'abril de 1707 —durant la Guerra de Successió, amb impactes d'artilleria encara visibles als murs— i en 1813, en plena Guerra del Francés, les tropes del mariscal Suchet en van fer volar part de la torre de l'homenatge. Per la lleialtat mostrada durant aquell setge de 1707, Felip V va concedir a la ciutat el títol de «Molt Noble i Molt Lleial». A les voltes es conserven grafits i rosetons gravats per presoners d'aquells conflictes, junt amb altres d'origen musulmà i cristià més antics, i el Museu de Festes, instal·lat en un palauet vuitcentista, guarda la indumentària i l'arxiu de les catorze comparses que hi participen cada any en les festes de Moros i Cristians de la ciutat.

Tres mil anys abans del castell

A dos quilòmetres del nucli urbà, el jaciment de Cabezo Redondo conserva un poblat de l'edat del bronze d'ara fa uns 3.500 anys, amb illes de cases alineades i carrerons que en fan un dels primers exemples d'urbanisme planificat de la península Ibèrica; és probable que els seus habitants tingueren relació amb la troballa més cèlebre de la ciutat, el Tresor de Villena. Este conjunt de bols, braçalets i botelles d'or i plata d'al voltant de l'any 1000 aC va aparéixer per atzar en 1963, trobat per l'arqueòleg José María Soler, que dona hui nom al museu on s'exposa —el Museu Arqueològic José María Soler—, i amb deu quilos d'or es compta entre els conjunts d'orfebreria més importants de l'Europa de l'edat del bronze, comparable als aixovars de les tombes reials de Micenes.