Què veure a Agost

Agost és un poble d'interior encastat entre les serres del Ventós i el Maigmó, a 18 quilòmetres a l'oest d'Alacant, amb una identitat que és quasi tota canterera. L'ofici es documenta en la localitat des del segle XIII: el topònim ja apareix en un privilegi d'Alfons X del 1252, i cap al 1277 la producció ceràmica tenia prou renom com per figurar en els registres de l'època.

Història

El nucli primitiu de població ocupava el «Castellet de la Murta», una fortificació d'origen andalusí habitada entre els segles IX i XIII, abandonada quan els habitants es van traslladar a l'emplaçament actual —dalt d'un tossal— arran de la revolta mudèjar de 1264-1266. L'ofici canterer es va organitzar formalment en 1822, amb la creació del primer gremi d'artesans, i la seua producció (botiges, gerres i tenalles) es va expandir a partir de 1858 gràcies a la línia de ferrocarril Madrid-Alacant, que va portar la ceràmica d'Agost fins a Barcelona, el nord d'Espanya i fins i tot Cuba i el nord d'Àfrica.

Què veure

El Museu de Cantereria d'Agost ocupa una antiga fàbrica de ceràmica oberta en 1902, tancada en 1975, convertida en museu en 1981 i reformada entre 2007 i 2014; hi conserva forns de tipus àrab, basses de decantació d'argila i l'antic obrador, a banda d'una col·lecció de més de 4.500 peces. Molt a prop, diversos tallers de cantereria tradicional continuen actius i reben visitants que volen veure el torn funcionant, mentre que en el casc urbà l'església de Sant Pere Apòstol i l'ermita de les Santes Justa i Rufina completen el patrimoni religiós del poble.

La vida musical d'Agost és intensa, amb dos bandes rivals —fundades en 1895 i 1978— que han rebut premis internacionals, i té també una tradició festiva pròpia, les Danses del Rei Moro, ballades entre el 26 de desembre i l'1 de gener. Entre oliveres, ametlers i vinyes de raïm de taula, el paisatge de secà de la zona ha fet d'escenari per a diversos rodatges cinematogràfics al llarg de les dècades, entre ells «El regreso de los siete magníficos», del 1966. Per la seua proximitat a la capital, es visita bé en una eixida curta des d'Alacant, combinant el museu amb un passeig pel casc antic. El municipi, que amb prou faenes sumava 1.715 habitants en 1715, va créixer de manera sostinguda fins a finals del segle XX i hui ronda els 5.200 veïns.