Què veure a Alcoi

Alcoi s'alça sobre un promontori entre tres barrancs —el Molinar, el Riquer i el Barxell— al cor muntanyós de l'interior de la província d'Alacant, a 561 metres d'altitud i flanquejat per les serres de Mariola i el Carrascal. Eixe relleu trencat va obligar a alçar ponts i viaductes per unir els diferents barris, la qual cosa li va donar fama de «ciutat dels ponts» i explica un urbanisme compacte ben allunyat del de les poblacions costaneres de la província; amb prop de 61.000 habitants, continua sent el centre financer, comercial i cultural dels municipis veïns.

El bressol industrial

Alcoi va ser el principal focus industrial de l'interior alacantí: ja en el segle XVI hi treballaven la llana, i entre els segles XVIII i XIX hi va créixer una potent indústria paperera —amb les seues conegudes fàbriques de paper de fumar— i metal·lúrgica, fins a convertir-se cap a 1830 en el major nucli fabril de la comarca. La seua Reial Fàbrica de Paños va impulsar, a més, la primera escola tèxtil d'Espanya, l'Escola de Bolla, reconeguda com a escola industrial en 1853, i d'aquella etapa encara queden dempeus la Casa de la Cultura —antiga seu del Banc d'Espanya alçada en 1927— i el Pont de Sant Jordi, un viaducte de formigó vist i línies art déco de 245 metres de llargària, la construcció del qual va començar en 1925 i que salva el barranc del riu Riquer a 45 metres d'altura. El Museu Arqueològic Camilo Visedo Moltó, instal·lat en un palau renaixentista que va fer de seu del govern local entre els segles XVI i XIX, hi reunix ceràmica neolítica i les inscripcions ibèriques sobre plom trobades als jaciments de la zona.

Muntanya i festa

La ciutat queda flanquejada per dos espais naturals: el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, amb bosc mediterrani ben conservat i sendes senyalitzades cap al cim del Menejador, i el Parc Natural de la Serra de Mariola, un massís de més de 17.000 hectàrees declarat parc natural en 2002 i compartit amb altres sis municipis veïns. Cada mes d'abril, eixa geografia de muntanya es transforma en l'escenari dels Moros i Cristians de Sant Jordi: 28 filaes —repartides a parts iguals entre bàndol moro i bàndol cristià— desfilen amb vestimenta pròpia pels carrers del centre històric en honor al patró, seguint una tradició documentada des del segle XVII i declarada Festa d'Interés Turístic Internacional en 1980. La llegenda que va originar la festa es remunta a 1276, quan un atac del cabdill mudèjar Al-Azraq sobre la vila va quedar, segons la tradició, rebutjat gràcies a la intervenció de Sant Jordi.