Què veure a Tabarca

Nova Tabarca és un illot d'a penes mig quilòmetre quadrat davant la costa d'Alacant, l'única illa de la Comunitat Valenciana que manté població permanent. Hui ronda els cinquanta habitants, molt lluny dels 242 que tenia en 1970. El seu origen és excepcional dins del litoral mediterrani espanyol: en 1768 el rei Carles III va ordenar rescatar 323 colons genovesos que portaven generacions captius a l'illa tunisiana de Tabarka, i entre 1769 i 1770 els va instal·lar ací, en el que fins llavors era un illot quasi despoblat freqüentat per pirates berberiscos.

Història

L'enginyer Fernando Méndez de Ras va dirigir la construcció d'un recinte emmurallat complet —muralles, baluards, bateries, portes i magatzems— per a protegir els nous colons, i al seu redós, en 1770, es va beneir l'església de Sant Pere i Sant Pau, entorn de la qual va créixer el poble; la guarnició militar i el governador van abandonar l'illa en 1850, tancant així l'etapa més activa de la seua història defensiva —el far que corona l'extrem de l'illa no es va encendre fins a 1854—. Pel seu valor com a conjunt urbà quasi intacte, l'illa sencera va ser declarada conjunt històric-artístic en 1964.

Què veure

Recórrer Tabarca a peu costa poc més d'una hora —n'hi ha prou de travessar el poble emmurallat, de carrers rectes i traçat divuitesc, eixir per qualsevol de les tres portes barroques de la muralla i seguir el perímetre de l'illa fins al far—, mentre que les aigües que envolten l'illa formen la primera reserva marina protegida d'Espanya, declarada en 1983 per a afavorir la recuperació d'espècies i hui molt valorada per submarinistes i bussejadors per la seua visibilitat i el seu fons de posidònia. L'antiga Casa del Governador, en el punt més alt del poble, s'ha reconvertit en allotjament, una de les poques opcions que oferix l'illa a qui vulga quedar-se més enllà de la visita d'un dia.

La manera habitual de conéixer Tabarca és en una excursió d'un dia en vaixell des d'Alacant o des del port de Santa Pola —el més pròxim, a poc més de quatre quilòmetres—, mentre que l'origen d'aquells colons genovesos-tunisians encara es nota en alguns cognoms i en plats de la cuina local, com el calder de peix, encara que la pesca i el turisme d'un dia són hui la base econòmica quasi exclusiva de l'illa. Esta no arriba als 450 metres d'ample en el seu punt màxim ni supera els 15 metres sobre el nivell del mar, una topografia baixa que explica per què les muralles fortificades van resultar essencials per a protegir els colons davant de temporals i atacs.