Santuario de Nuestra Señora de Gracia

Als afores de Biar, a la Sierra de Fontanella, el santuari de la Mare de Déu de Gràcia ocupa un clar envoltat de pinar al qual els veïns pugen a peu o en cotxe des de fa generacions, i ja en 1557 hi havia una ermita amb esta advocació; a finals del segle XVII els frares caputxins es van fer càrrec del lloc i en 1699 van encarregar un projecte d'ampliació al mestre Juan Blas Aparicio, de Xàtiva.

Construcció del temple actual

La primera pedra del cos central que hui es conserva es va col·locar en 1720, i les obres de l'edifici de tres naus es van donar per acabades en 1770, any en què també es va rematar la façana rococó; reformes posteriors, entre 1839 i 1842, van ampliar la nau cap a l'actual capçalera i hi van afegir la cúpula, mentre que entre 1915 i 1918 es va construir el cambril que allotja la imatge de la Mare de Déu. Adossada a un lateral de l'edifici es conserva una antiga hostatgeria porticada, hui convertida en sagristia i habitatge, record de quan el santuari allotjava qui pujava des del poble o hi pernoctava junt amb els frares.

Visita

La façana, centrada per una torre-campanar de tres cossos, repetix en pedra la disposició de les tres naus interiors, i el pinar que envolta el santuari convida a allargar la visita amb un passeig curt per la serra, amb l'entrada al temple gratuïta. Per la seua ubicació en alt, els matins de tardor i hivern, amb menys calor i bona visibilitat, solen ser els més agraïts per a pujar.

Junt amb el castell i l'església de l'Assumpció, el santuari completa el patrimoni religiós i defensiu que es pot recórrer en una visita a Biar, i la carretera que hi puja continua cap a altres paratges de l'Alt Vinalopó, la comarca que Biar comparteix amb Villena.