Concatedral de San Nicolás de Bari

La Concatedral de Sant Nicolau de Bari ocupa el cor del Casc Antic d'Alacant, al solar on el 1244 l'infant Alfons va manar alçar una església després que la ciutat fóra lliurada pels musulmans —precisament el dia de Sant Nicolau. El temple que trepitgem avui, però, és molt posterior. Es va aixecar entre 1616 i 1662 seguint els plànols de l'arquitecte Agustín Bernardino, sobre l'antiga mesquita major de la ciutat.

Història i estil

L'edifici segueix el Renaixement tardà d'estil herrerià —sobri, de línies rectes i planta de creu llatina— i conserva un claustre del segle XV, anterior per tant a la mateixa església, amb portes afegides en època barroca; hi destaca també la Capella de la Comunió, que molts historiadors de l'art consideren una de les més belles d'estil barroc de tot Espanya. El 1959 el temple va ser elevat a concatedral, en compartir seu episcopal amb la Catedral del Salvador i Santa Maria d'Oriola, un arranjament poc habitual que dona nom a la diòcesi d'Oriola-Alacant.

La cúpula

L'element més reconeixible de l'edifici és la cúpula, obra de l'arquitecte local Miguel del Real, revestida de rajola blava i amb una alçària de 44,79 metres fins a la llanterna; es veu des de bona part del Casc Antic i fa de referència per orientar-se pels carrers estrets del barri. El claustre goticorenaixentista, amb les seues portes d'afegit barroc, encara s'utilitza hui per a actes parroquials i exposicions puntuals, i diverses capelles laterals conserven retaules i peces d'orfebreria religiosa acumulades al llarg de quatre segles de culte ininterromput. La concatedral queda a tocar d'altres temples històrics de la ciutat, com la Basílica de Santa Maria, i del castell que domina el barri, el Castell de Santa Bàrbara, a més del mateix Barri de Santa Creu.