Els Molins de la Plana

Onze molins de pedra s'alcen sobre la Plana, l'altiplà que s'estén sobre la costa de Xàbia camí del Cap de la Nau. La primera referència documental a un d'ells data de 1397, i el conjunt es va completar en la segona meitat del segle XVIII, quan el cultiu del blat era un dels pilars de l'economia local; de planta cilíndrica, fan uns set metres d'alçària i poc més de sis de diàmetre, amb dos nivells —la planta baixa servia de magatzem i, a la de dalt, un mecanisme de fusta de carrasca movia les pesades moles.

Del blat a l'abandó

Les aspes giraven amb el vent que escombra la Plana, un dels punts més ventosos del terme, i el sistema va funcionar mentre es va sembrar blat en els bancals del voltant. Al llarg del segle XIX, amb l'arribada de la mòlta industrial, es van retirar les veles i la maquinària, i els molins van deixar de moldre: alguns encara conserven el cos cilíndric pràcticament intacte, mentre que altres han perdut part de la teulada o dels murs.

Què veure hui

Dels onze molins, alguns s'han restaurat i hui funcionen com a habitatge privat, per la qual cosa només es veuen des de fora, i altres es mantenen en distints graus de ruïna entre els bancals; estan catalogats com a Bé de Rellevància Local i en tràmit de declaració com a Bé d'Interés Cultural. Recórrer la Plana és també una manera d'acostar-se al Museu Arqueològic i Etnogràfic Soler Blasco, on s'explica l'agricultura tradicional que sostenia estos molins, i la passejada combina bé amb qualsevol dels millors miradors prop d'Alacant, ja que l'altiplà oferix vistes obertes cap al mar amb quasi cap desnivell que pujar.