Torre Atalayola

Dalt del cap de Santa Pola, a l'extrem de l'espadat i a un centenar de metres sobre el mar, s'alça la Torre Atalayola, una torre de defensa costanera aixecada en 1552 per orde de Felip II dins la xarxa de torres de guaita que l'enginyer militar Juan Bautista Antonelli va projectar per a avisar dels atacs de pirates berberiscos al llarg de tot el litoral mediterrani.

De torre de guaita a far

Té planta quadrada, murs en talús i espitlleres horitzontals obertes en la mamposteria, amb les cantonades reforçades en carreu —un model que es repetix en altres torres de la comarca, com la de les Escaletes o la de Tamarit, de les quals només en queden dretes tres unitats al terme de Santa Pola—, i la seua bona visibilitat sobre la badia va fer que en 1858 s'hi alçara damunt el far que encara funciona hui, integrant la vella torre defensiva en la base de la construcció moderna.

L'amenaça berberisca que va motivar la seua construcció es va allargar més de dos segles en esta costa, fins ben entrat el segle XVIII.

El conjunt es pot visitar per fora, i des de l'entorn del far es domina bona part del golf de Santa Pola, amb l'illa de Tabarca retallada en l'horitzó els dies clars: un dels millors miradors de la comarca, junt al port i les Salines de Santa Pola, que s'estenen a l'altra banda del cap.

La visita es combina bé amb un passeig fins al Castell-Fortalesa, al centre de Santa Pola, i amb el Museu del Mar, que explica el sistema de vigilància costanera del qual formava part esta torre. La posta de sol és el millor moment per a pujar-hi: el far queda a contrallum sobre el Mediterrani i el passeig fins al cap es fa sense la calor de les hores centrals.