Reserva Natural Salinas de Santa Pola

La Reserva Natural de les Salines de Santa Pola ocupa 2.470 hectàrees de marjal i salines actives a la badia de Santa Pola, al límit amb Elx, declarades Paratge Natural per la Generalitat Valenciana el 1988 i Parc Natural el 1994, i figura en la llista d'aiguamolls Ramsar per la seua importància internacional per a les aus aquàtiques.

De la sal romana a la reserva d'aus

L'explotació salinera del lloc ve de lluny: en època romana, este tram de costa proveïa de peix en salaó el port de Portus Ilicitanus. L'extracció industrial moderna va arrancar a finals del segle XIX i continua activa hui, en una convivència poc habitual entre una explotació minera i un espai protegit. Les basses d'evaporació, amb el seu distint grau de salinitat, són precisament el que atrau i alimenta la fauna.

Els flamencs són l'espècie més visible: entre abril i agost arriben a reunir-se colònies de fins a huit mil exemplars a les basses, i al llarg de l'any s'hi han comptabilitzat més de 170 espècies d'ocells, entre elles el bec d'alena i el xatrac menut, que hi cria. Sendes senyalitzades i diverses torres d'observació permeten recórrer la vora de les basses sense molestar les colònies.

Què veure

El paisatge combina el blanc dels munts de sal amb el rosa de les basses més concentrades, un contrast que canvia de to segons la llum i l'estació, i la reserva connecta a peu amb el nucli urbà de Santa Pola i amb altres punts d'interés del municipi, com la Torre Atalayola i el Museu del Mar, que dedica una sala a la història salinera de la badia. També apareix recollida en la nostra guia de jardins i espais verds de la província.

La millor època per a observar flamencs és l'estiu, quan les colònies són més nombroses, encara que la reserva rep aus migratòries durant bona part de l'any; els senders, plans i aptes per a quasi qualsevol visitant, tenen poca ombra, per la qual cosa convé evitar les hores centrals del dia als mesos més calorosos.